Franz Ziereis

Mauthausen Commandant Franz ZiereisDSC03179

Comandant de K.L. Mauthausen – Grußen

Mauthausen, Àustria

Senyor comandant Ziereis,

Després d’haver estudiat la segona guerra mundial mil cops, després d’haver vist la majoria de pel·lícules, després de visitar un camp de concentració i d’haver llegit llibres sobre el tema (entre ells “Mein Kampf”), encara no entenc com vau poder a arribar a tanta barbàrie. No puc entendre l’odi injustificat que dirigiu als col·lectius diferents al vostre, no puc comprendre com un amic es podia girar en contra teu de la nit al dia. Entenc la vostra situació d’humiliació, la vostra necessitat de voler justícia després de la 1ra Guerra Mundial, però no la vostra reacció.

L’odi, la injustícia, les desigualtats,… sempre han estat presents en la història de la humanitat, però no va ser fins la vostra arribada que, gràcies a les vostres accions hem comprès que tenim el poder d’autodestruir-nos, gràcies a la vostra injustícia tenim ara la necessitat de recordar que tots som éssers humans, gràcies a les vostres desigualtat ara es lluita per un món més just. En definitiva, gràcies al nazisme tenim uns principis universals com els drets humans i unes organitzacions com la ONU.

El bé i el mal, la injustícia i la justícia, el que és correcte del que no ho és, la religió. Tots són temes que tothom creu conèixer però que ningú és capaç d’explicar perfectament. Temes que es poden interpretar de tantes maneres i tan diverses que poden acabar amb tothom feliç o una massacre. La lluita entre el bé i el mal, l’eterna lluita. Si mirem la nostra història ens adonarem que sempre hi ha hagut guerres, però un cop s’acabaven la gent continuava amb la seva vida. Fins la següent.

Però malgrat les massacres, malgrat les injustícies, malgrat el dolor i el patiment, no va ser fins que vau aparèixer que ens vam plantejar d’instaurar uns valors més universals. Una societat que penses en el futur, no en el passat. Una societat on la història servís d’exemple, no d’excusa. Una societat, en definitiva, que respectes cada ésser humà pel que fos i no pel que hauria de ser.

Malgrat que molta gent si pogués, aniria al passat per evitar la massacre i la posterior guerra, jo no en sóc partidària pel simple motiu que els alemanys i el món sencer ho necessitàvem. Necessitàvem veure de que es capaç l’ésser humà per un ideal, de veure que les guerres no són tant llunyanes. D’adonar-nos que no som perfectes. Necessitàvem despertar i lluitar junts per una causa. Creure que la vida és blanca o negre és l’error més greu i comú, pensar que no hi ha més punts de vista correctes més que el teu, és una trampa mortal. I tot i que avui en dia sabem la teoria, no la posem a la pràctica.

Veurà que el món d’avui té problemes, guerres, fam i misèria. Dirà que no som millors que vostès, que deixem que la majoria del planeta mori, que matem sense raó. Potser ens classificaria d’inhumans. Pensarà que som hipòcrites per parlar de llibertat, igualtat i justícia quan provoquem guerres en nom de la pau i posem cadenes a la llibertat. Creurà que només ha canviat el mètode i el botxí.

Però escolti’m comandant quan li responc que no té tota la raó. Quan li dic que les coses es miren per la banda que ens convé, enlloc de per les dues. Voluntaris, ONGs, gent forta i dedicada treballa cada dia, cada minut sense descans per deixar-nos un futur millor. Campanyes de conscienciació, xerrades i imatges es veuen cada dia perquè la gent no cometi l’error de creure que el món està bé tal com és o que no es pot canviar.

Miri al seu voltant comandant, i veurà un llegat fort que lluita per la igualtat i la millora de la justícia al món. És per tot el que li he estat explicant en aquesta carta que li vull donar les gràcies. Gràcies per fer-nos adonar que tenim el poder d’anar per on nosaltres escollim. Gràcies per ensenyar-nos que les nostres accions són només nostres i les hem d’assumir. Gràcies per deixar-nos el llegat d’un valors i unes memòries. Gràcies per fer-nos arribar la veu d’un poble que demostra que l’esperança és l’últim que és perd perquè per més malament i fosc estigui la vida, sempre hi haurà algú que t’oferirà una llum on resguardar-te i esperar la bonança.

 “Per molt llarga que sigui la tempesta, el sol sempre torna a brillar entre els núvols”

                                                                                                          -Khalil Gibran-DSC01358

 Atentament

 Lídia Vilà Closa, estudiant de 1r de Batxillerat del Pius Font i Quer, Manresa

 31 de maig de 2013

——————————————————————————–

Senyor Franz Ziereis

comandant del Camp de KL  Mauthausen.

 Benvolgut senyor Ziereis,

Vostè no em coneix i jo fa molt poc que he sabut qui era. Bé, tampoc en sé gran cosa de vostè, només que vigilava en un camp de concentració.

Em pregunto què deu pensar ara des de la tomba, segurament es deu estar petant de riure veient el panorama que tenim.

Ens omplim la boca dient que lluitem per la llibertat i que tothom és igual, i reivindiquem els Drets Humans, i que ens hem de respectar mútuament; que un episodi com el que va viure vostè, i del qual en va formar part, no es tornarà ni s’ha de repetir mai més. Però la realitat és que poques coses han canviat des d’aleshores si ens ho mirem detalladament. És veritat que no enviem gent a “treballar forçadament” perquè els veiem inferiors a nosaltres, però tampoc els acceptem del tot.

 Jo li voldria preguntar com se sentia quan estava al camp. Em dirà que era el més normal del món i jo l’entendré perquè era un pensament que li havien inculcat tota la vida. De fet, aquest pensament que vostè tenia encara no està erradicat del tot. Hi continua havent gent que es pensa que és superior i que la resta no val res. Això sí que no ho entenc. Una persona et pot no agradar i t’hi pots enfadar, però arribar a creure que no val res, que és un objecte i que no té el dret de viure en aquest món? Aquí ja no hi arribo.

A vegades, veient la realitat que estem vivint i la nostra història, penso que no ho hem fet gens bé. Uns cops tinc alguns pensaments semblants als vostres, (no referits a un grup de gent, sinó a la humanitat en general) però que m’estimaria més no expressar-los aquí. El que donaria perquè el món tingués un botó de RESET com el de l’ordinador i que al prémer-lo tot tornés al començament. També estaria bé que s’hi adjuntés un manual d’instruccions “Com ser bons habitants de la Terra”, perquè és ben bé que poca idea en tenim.

No només ens hem portat malament entre nosaltres, també ens hem portat malament amb la resta d’éssers vius i el planeta en general. Hem tingut la sort d’haver desenvolupat una intel·ligència que no tenen la resta d’éssers vius, gaudim d’una ment i una raó que ens permet pensar i això ens ha fet evolucionar i hem pogut trobar respostes a preguntes que ens formulàvem. Però també ens ha fet tornar egoistes, només pensem en el nostre propi benefici i el que passi a la resta del món no és cosa nostra. Tot per nosaltres.  Però no ens adonem que ens estem portant a la nostra pròpia destrucció. Aquí és on també aniria bé el botó de RESET.

 Bé, amb tot això que li he dit m’agradaria fer-li veure que hem de fer una reflexió profunda sobre nosaltres, que ens hem equivocat molt en tots els anys d’existència de l’espècie humana i que laDSC02321 bola s’ha anat fent més grossa, però que ara ens comencem a adonar de la situació i molta gent fa temps que intenta posar-hi solució. Potser encara no estem destinats al fracàs, potser encara som a temps de fer una mica de RESET.

 Atentament,

 Maria del Mar Junyent Bastardas

 Santpedor, 3 de juny del 2013

———————————————————————————————

Franz Ziereis

Comandant KL Mauthausen

“Estimat” Ciscu, permeti’m que li doni una recepta.

 Societat ovella + Crisis X Un Líder inhuma^350 + Engany = Una dictadura horrible.

 Perdó, pensava que descrivia als seus anys, dons no, el que he descrit és el que ara mateix vivim a Espanya. No se si es sentirà orgullós o decepcionat, però el que vostè defenia està tornant a aparèixer. La xenofòbia, el racisme, i el no respecte pels altres tornen a estar a l’ordre del dia i a més, cada cop estan més acceptades per aquesta societat inepte on ens veiem obligats a estar.

 Poc a poc, els corruptes es salven dels crims que han fet, els innocents són castigats perquè a algun CEO li va ver que així sigui. Ens diuen que no, però vivim en una dictadura silenciosa i legal, sí, perquè se les han ingeniat perquè sigui legal.

 Sempre he estat contrari al Capitalisme, ja que , com deia Ernesto “Ché” Guevara: “El capitalisme és el genocida més respectat del món”, però, és pitjor estar governat pel Capital, o per unes ideologies tant fastigoses com les que vostè té, perdó va tenir, ja que per sort per la humanitat, vostè va morir.

 Somio en un món, on la gent, al veure una creu gamada, no pensi en els Nazis, sinó en el seu significat original, on les SS siguin només la Seguretat Social, i on l’odi sigui cosa de llibresDSC03168

 Atentament

 Albert

 Moià. 4 de juny, 2013

——————————————————————————

 FRANZ ZIEREIS
C/ Calderes d’ en Pere Botero, nº 88
INFERN, Codi Postal: 666
Al endemoniat, Sr. i comandant del que un dia va ser el camp de Mathausen,

 Francesc Cireres, o com collons s’ escrigui el seu nom de repugnància ària.

Hola, Francesc, em dic Guillem Ramos, i si sabés on està enterrat, ja tindria un nou lavabo.
Que tal? Com li va la vida? Ai esperi, que està mort! jajajajajaaj
Bé, m’ adreço a vostè perquè li necessito plantejar unes qüestions que m’estan rondant el cap des de fa ja massa dies, i la veritat, me’l fan començar a trontollar.
He pensat que seria molt útil que una persona com vostè, em pogués donar consells i compartís amb mi la seva opinió, ja que així després jo, sabria exactament el que haig de fer: el contrari.
Però abans de plantejar-li els meus dubtes, i seguir insultant-lo a l’ ultra tomba, m’ agradaria dir-li un parell de cosetes.
1er) Felicitats per la seva feina
2n) Realment, em sap greu que no estigui viu.
Ai…
Ara que me n’ he adonat, aquests dos enunciats poden ser arrel de males interpretacions i mal entesos, així que li faré una breu explicació del que la meva persona volia expressar amb més exactitud.
Dic que em sap greu que no estigui viu, per no poder-lo matar jo em les meves pròpies mans, d’ una forma procuradament lenta i dolorosa ( havia pensat en ofegar-lo en la seva propia sang, dissoldre’l en àcid o alguna cosa per l’ estil) i el felicito per la seva feina, per què, gràcies a vostè i tots els de la seva calanya, durant la segona meitat del segle XX, l’ Homo Sapiens, s’ ha tornat una mica més Sapiens, tot donant-se compte de que no ha de permetre mai més que un infern com el comandat pel seu Führer i aquell exèrcit d’ ànimes malaltisses i esperits esquerdats torni a inocular la terra.
En altres paraules: espero que la nostre societat s’hagi immunitzat a les ideologies canceroses a les que vostès van donar metàstasis, i que si mai tornen a ser tumoroses, les sapiguem extirpar a temps. El que verdaderament em fa por, és que el sacrifici de totes aquelles vides innocents, tots aquells milions de vides innocents que vostès van segar ( Però es que mirin que n’ eren, eh,de fills de puta?) , no servissin de res i que la nostra raça ( Que només n’hi ha una, la raça humana, tros d’ imbècil!) acabés acomplint el que potser és el nostre destí fatal; mort i destrucció.

Bé, doncs com li anava dient, Sr. Francesc,

Estic molt preocupat últimament, i és que la crisis ens ha posat a tots amb la merda al coll a Europa i, com ja se sap de sempre, els del sud sempre comencem pringant.
No hi ha feina per a ningú, i la gent preparada del país, emigra en busca de millors oportunitats.
Què dic “millors” ? Oportunitats a seques, que aquí no n’hi ha ni una.
Veurà, per posar un exemple de més proximitat, li explicaré un cas familiar, que em toca de forma directa.
El meu tiet, que té la dona embarassada, s’ha quedat sense feina fa poc i tot i ser un enginyer ben qualificat i amb experiència de sobres, porta mesos “al paro”, esperant trucades d’ empreses que mai marcaran el seu número.

Què ha de fer una persona, quan es troba en aquesta situació?

Què ha de fer un home (o dona), quan veu que no pot mantenir als que més estima i en les vistes de portar una criatura al món, “l ‘estat del benestar” li dona l’ esquena?
Què ha de fer un home (o dona) quan veu que mentre ell les passa canutes, els diputats del seu “estat democràtic” prenen cubatilles a 2 € a la barra subvencionada del congrés, se’n van de putes, revaloritzen terrenys i se li pixen a la cara?
Saps que el Juanka ( el nostre rei) fa poc se’n va anar a caçar elefants a Àfrica mentre noruecs començaven a apadrinar families espanyoles, de la pena que els hi fotem?
( I sisplau, no em digui “ començar el quart Reich” , que el desenterro i li foto una bufetada.)
I per cert, sap què és el més trist de tot?
Hi ha gent a Grècia, Ucraïna i altres, que es comencen a plantejar això que he fot conya jo ara com a una solució real al problema i, efectivament, ens tornem a trobar davant de símptomes d’ una nova soca del seu nazisme i lacra social.
Ai, Francesc meu… Pobrets… a quins nivells de misèria s’ ha d’arribar per que fins i tot la consciència se’t comenci a fer mal bé; a quin punt de demacració s’ ha d’arribar per que t’endeutis amb el diable, i la caixa nacional-socialsita t’embargui l’ ànima?…)

 L’ altre afer que em preocupa és la falta de inciativa que té el jovent per a canviar la situació política, en el qual m’ incloc.
Crec que ens excusa una sobredosis d’ escepticisme a la que l’ avui en dia ens ha portat; no ens sentim representats pel sistema, i per tant, contra menys ens en parlin millor.
Ens hem resignat a anar amb el cap cot i anar aguantant la classe política que, de tant podrida que està, ja comença a fermentar.
I això està malment, però es que que hi podem fer, amic Francesc?
El dia que algú fagi alguna cosa, serà perquè ja no pot més i llavors veurem volar uns quants peus de porc (cames de ministre ) amb metralla.
Aquest any, Francesc, he començat a fer filosofia a l’ escola i he après una mar de coses. Una de les coses de les que més m’ ha agradat parlar ha sigut de les diferents teories sobre la composició del home. Hi ha esperit a més de matèria? Si hi és, com hi interacciona? Quin dels dos predomina? Estan barrejats o només units, i es mantenen aïllats? Jo he arribat a la conclusió de que sí, que hi ha d’ haver algun fragment meta-material en nosaltres, ( bé, tu m’ has fet dubtar una mica tot i així…) i espero que sigui aquest fragment especial el que ens ajudi a trobar el camí en un futur pròxim a través de la virtut.

Jo confio en l’ humà, Francesc, i sé que per cada 1 que n’hi hagui com tu, n’ hi haurán 50 que vulguin fer bé les coses i serà gràcies a aquests que aconseguirem tots junts el canvi.
Em despedeixo, ara ja parlan-te de tu, Francesc, que la confiança fa fàstic, però tu encara en fas més.DSC01604
Cordialment,

podreix-te al infern.

Guillem Ramos.

PD: T’adjunto alguns articles on-line sobre genètica i altres que crec que trobaràs molt interessants, maleït racista decrèpit i miserable.
http://www.abc.es/20100618/ciencia/unica-especia-humana-201006181444.html

http://www.el-esceptico.org/leer.php?id=476&autor=204&tema=30

http://www.lainsignia.org/2008/julio/cul_005.htm

https://es.wikipedia.org/wiki/Raza

———————————————————————–

Hola general Ziereis,

No és que el conegui personalment, ni que hi hagi tingut cap tracte, ni tant sols conec directament a algú que el conegui, però li escric aquesta carta perquè crec convenient fer-ho per parlar-li de certs fets que, malgrat semblar inventats, sé que van passar realment.

Suposo que es deu preguntar qui sóc, però si no li fa res aquesta pregunta li respondré més endavant. Per començar m’agradaria dir-li que trobo que una ideologia basada en la discriminació, l’exclusió, el racisme i la violència no han portat ni portaran mai enlloc. Primerament perquè crec fermament que tota persona, en un principi, es mereix respecte, es mereix que es respectin els seus drets, entre ells la seva religió, ideologia o manera de pensar, i que si les persones parlem, raonem i som oberts, podem arribar a acords i a formes de convivència amb diferents maneres de veure el món. A més, s’ha plantejat mai de què li serveix viure d’odi? De ràbia? De ràbia contra víctimes de la seva fúria triades pràcticament a l’atzar? Què li importa a vostè si ell parla una altra llengua? O si ella creu en un altre Déu? És elemental saber que respectar als altres és bàsic per reclamar ser respectats, i que si destrossem la dignitat d’algú i no fem res per arreglar-ho no ens hauríem de merèixer ni la nostra dignitat. Si volem viure bé, amb comoditats, no podem pretendre prendre fins i tot les necessitats més bàsiques a segons qui només perquè no ens agrada, com quan un nen llença una joguina perquè no era del color que li agradaria. 

Potser després d’això ja no et mereix que se’t tracti igual que a algú altre, no crec que se t’hagi de respectar ni una mica. Crec que l’infern no existeix, però, si hi ha algun lloc semblant, estic convençuda que és allà on has de ser. A un lloc on puguis pagar pel patiment que has provocat. Malgrat que tant de dolor no es pugui arribar mai a compensar. 

I això em porta al què realment li volia dir. Em sembla una barbaritat organitzar, manar, preparar i mirar assegut des del despatx com milers i milers de persones desnodrides treballaven de sol a sol fins a morir.  Persones que intentaven sobreviure sense menjar, sense poder complir les seves necessitats més bàsiques com expulsar els residus del cos, sense poder parar de transportar pedres, metalls, o provar nous productes encara que els fos quasi impossible mantenir-se dempeus. Li hauria de fer vergonya ser capaç de maltractar tant a tantes persones. I ja no esmentem de matar-les fredament, sigui a boca de canó o amb  el repugnant gas. O experimentar amb elles nous mètodes mèdics en males condicions, usar-les com a menys que objectes, tractar-les de no ser persones. I robar-los-hi tot, robar-los-hi la vida mateixa i fer-los vagar sofrint per un camp àrid d’esperança. Com podia ser-ne capaç? Agafar dones i homes, avis i àvies, nens i nenes  que fins feia poc vivien la seva vida més o menys feliç, amb la seva família o tranquil·lament en solitud, treballaven o cercaven feina, estaven enamorats o es discutien amb els pares, estudiaven, cantaven, escrivien… Com podies ser-ne capaç? 

Tot i això, potser en certa manera sí que es pot, no eliminar el dolor, però sí retre homenatge a totes aquelles i tots aquells que van patir sota el teu comandament, i també a tots els que van sofrir i morir a mans d’altres com tu. Es pot fer a través de coses com aquesta, evitant que tant patiment caigui en l’oblit i es perdi per sempre, fent més perillosa una altra brutalitat d’aquesta magnitud per falta de coneixements.  D’aquesta manera mai més ningú com tu podrà tornar a maltractar i ignorar els drets de la manera que vas ser capaç de fer.

Perquè, si no actuéssim per educar correctament, amb els valors necessaris per aprendre a respectar, podria passar que rebrotés el poder d’una ideologia horrible. Ja n’he sentit alguns casos, i realment espanten. Que encara avui en dia hi hagi qui creu en el mateix que les persones que veu cometre aquelles tortuositats fa plantejar-nos com hem d’encarar el futur per impedir que es repeteixi la història. Et diré que, personalment, em sembla que la millor manera per impedir que caiguem al mateix forat és ser conscients del què va passar, de les atrocitats que vàreu cometre, per així poder analitzar i conscienciar-nos que si mai veiem un indici d’aquesta ideologia que va assassinar milers de persones hem d’ensenyar com hauríem d’actuar realment. És a dir, els nostres fills sabran què està bé i també què no ho està, així podran fugir personalment del què no és bo i encaminar els del seu voltant que no ho tinguin tant clar. Petits actes que es fan i que es seguiran fent per memorar la gent que va patir també són una bona forma de dir a la societat que no podem tornar-ho a repetir.  Així que ja veus que no ens quedarem de braços plegats mirant com alguns vostres seguidors intenten actuar, sinó que no permetrem que la vostra ideologia revisqui fortament.

I, després de tot, sols em queda aclarir-te qui és que t’escriu. T’ho diré senzillament: sóc algú, com tants altres, que s’entristeix davant uns fets tant penosos. Algú que sent ràbia i menyspreu per tots aquells que veu ser capaços de destrossar la dignitat de tantes persones., i per tots aquells que creuen que això va ser correcte. Algú que desitja que mai més es produeixi quelcom així. El meu nom i cognom es queden sols en tots els noms i cognoms dels deportats, dels familiars i dels que creuen que a partir d’ara podem construir un lloc millor per viure impedint que DSC01561els mals pensaments s’apoderin de nosaltres.

 

Cinta
7 de juny de 2013

————————————————————————————————————————————-

 Estimat Franz Ziereis,

    Bé, estimat segurament no seria la paraula correcta, ja que, tot i que no ens coneixem, diria que som una mica com pols oposats, una mica contraris. Suposo que això es deu a que jo sóc més del bàndol de lluitar per la llibertat, defensar el poble, defensar a la igualtat i barallar-me contra el pensament únic, mentre que tu més aviat deuries ser un dels que ens oprimia la llibertat al poble, disgregava per sexe o ètnia i buscava el pensament únic. M’he estat informant sobre tu, espero que no et faci res. Després de fer-ho, tot i no acabant de tenir clar si estava escribint a una persona o a una mena de montre sense ànima ni cap tipus de moral ni cor, t’he volgut fer aquesta carta.

    Malgrat les ganes d’acabar amb la gent que pensa per si sola o que senzillament es desvia o surt de la vostra ideologia que tens i les ganes que tinc jo per acabar amb les rates com tu, crec que si tinguessim l’oportunitat (o l’obligació) d’asseure’ns en una taula i parlar encara en algunes coses ens entendríem i fins i tot ens assemblaríem. N’estic segur que vius dins les mentides que tu mateix propagues, i que has perdut el camí de la veritat entre aquest mar d’ordres estrictes i cadàvers que t’envolta. Al cap i a la fi, tu també ets una víctima del sistema nacional socialista, però evidentment sense comparar-te amb cap de les víctimes que ha tingut el món a causavosaltra tant en el front de batalla com en un camp de concentració, ja que qualsevol d’ells és mil vegades més digne d’anomenar-se persona que tu.

    Mai et vas fer un replantejament? Segur que estar en guerra, treballar en un camp de concentració, anar sempre armat, fa que estiguis com “en un núvol”, no com a cosa bona, sinó que no toques de peus a terra. Però realment mai t’has despertat d’aquesta mena de malson, per aterrar en el món real? Mai t’has mirat amb ulls crítics el que heu estat fent? O és que realment darrere d’aquest uniforme fastigós de les SS no hi ha una persona, que com totes té les seves debilitats, devocions, hobbies…? Si fins ara no hi havies pensat, et convido a fer aquesta reflexió. Fam, por, fred, tremolors, malalties, plors, mala higiene, més plors, més fred, dolor…res. De veritat creus que una persona ha d’acabar la seva vida així? És que ni amb els animals es pot fer això! Sóc el primer a defensar amb les dents els meus ideals, però primer de tot analitzo la informació i les fonts d’on surten! Dient que una cultura per pertànyer a una religió determinada no són persones, estàs fent que realment el qui deixi de ser persona siguis tu! Els anys d’escola, d’ajudant al magatzem, totes aquelles nits estudiant per tenir futur… Tots aquells moments esborrats per ser convertits en un cos el qual és el punt d’ira de molta i molta gent, que només desitja a fer-lo patir igual que l’has fet patir a ell… val la pena? Dubto molt que el nen que estudiava de nit perquè durant el dia treballava li hagués agradat morir en un hospital de campanya americà a causa d’un tiroteig amb l’exèrcit aliat i acabar penjat a la tanca del camp de concentració de Gusen I per antics presoners del camp…

    Bé, siguis allà on siguis, espero que te n’hagis adonat del mal que vau fet per la tonteria per la qual el vau fer, o si més no, que t’hagis trobat a tota aquella gent que va morir a les teves manes, i potser el fet de conèixer-els fa obrir-te els ulls per veure a qui mataves realment. Sé que no em pots contestar, però espero que no t’hagi ofès i que t’hagi agradat la carta.

    I m’agradaria acabar dient-te l’única cosa que per mala sort per la humanitat vau fer bé i que, com a mostra de joc net per part nostra, se us ha de felicitar: l’organització. Tot i que els motius pels quals us movíeu no denotaven gaire intel·ligència, realment planificar-ho tot com ho vau fer requereix molta destresa, per tant, us dono l’enorabona, ara, només pel simple fet de l’organització i com la vau dur a terme. Si haguessiu canviat el motiu i amb què la vau emprar, i l’haguessiu fet servir com a ONG a països subdesenvolupats, estic segur que actualment no moriria ningú de fam.

    Per finalitzar, i de pas ajudar una mica la teva reflexió, t’adjunto una foto de tu mateix a l’entrada del que per tu va ser casa teva, mentre que per millons de persones va significar l’infern. Només dir-te que aquest any vaig tenir la mala sort de no poder anar-hi, però prometo que un dia aniré a veure com ho tenies muntat. Un plaer parlar amb tu.DSC02657

 El teu fidel enemic,

 

   Guillem Farré Barbens

—————————————————————————-

 Estimat Sr. Ziereis,

 El meu nom és Martí. Tinc setze anys i estic a punt d’acabar primer de batxillerat tecnològic a l’institut Pius Font i Quer de Manresa.

Aquest any a la nostra ciutat hem celebrat el centenari del naixement del senyor Amat-Piniella, un important escriptor manresà i supervivent del camp de concentració de Mauthausen. Sap de qui parlo? M’imagino que no se’n recordarà ni d’ell, ni de totes les persones que van passar per les seves mans i van deixar d’existir. Al cap i a la fi per a vostè només eren números, oi? Eines de treball que no tenien cap valor. Objectes.

A través del departament de Filosofia vaig llegir uns fragments d’un dels llibres del senyor Joaquim Amat-Piniella anomenat K. L. Reich, i a partir de la lectura havia d’il·lustrar un moment de la novel·la. La finalitat del treball consistia en provocar la reflexió sobre l’holocaust que vostè va permetre que es produís en el seu camp de treball.

DSC02094Un dels fragments que em va impactar més va ser quan l’escriptor explica que els van fer veure centenars de pots plens de cendra humana, una barreja de partícules grises de diferents persones. Aquests pots eren entregats a les famílies dels morts, fent-los creure que a cada recipient hi havia un sol individu tot i que, en realitat, era una mescla de diferents éssers. Bé, no se pas perquè li explico tan detalladament perquè vostè, senyor Zireis, d’aquestes accions inhumanes en veia i en feia cada dia.

Per fer el màxim de realista el meu treball, vaig simular les cendres humanes cremant paper. Ja sé que no deu tenir punt de comparació, però el fum que serpentejava cap al cel, l’olor de la consumició del paper i les cendres  van ser suficients perquè sentís regust de cremat al fons de la gola.

Com pot un home viure tranquil sabent que donava el vistiplau perquè es produïssin aquests genocidis? Vostè podia? Com es pot viure entre el bé i el mal, de  dia al camp i a la nit amb la seva família? Jo no podria, si li haig de ser sincer, senyor Zireis.

Els objectes eren vostès: màquines sense sentiments. Les accions inhumanes s’havien convertit en un fet de cada dia. INHUMANES significa no humà i així és com jo el considero.

Espero que reflexioni. Aquesta era la intenció de la meva carta, fer-lo reflexionar.IMG_1629

Per acabar li vull fer una última pregunta: vostè té llar de foc a casa?

No em puc acomiadar cordialment.

Martí Campabadal Morales

 Manresa, 4 de juny de 2013

————————————————————————

Franz Ziereis

Comandat de KL Mauthausen-Gusen

Mauthausen/Austria

 

Sr. Ziereis,

 Vostè no em coneix ni em coneixerà, però m’agradaria dirigir-li unes paraules, i també fer-li unes quantes preguntes.

 Al meu institut, hi ha alumnes de moltes nacionalitats i ètnies, entre ells algun o altre ha de ser jueu, “gitano” i musulmà. Tinc una veïna amb Síndrome de Down, i un conegut amb una malaltia mental.

 Tota la meva família, té una ideologia d’esquerres, justa i solidaria. Els meus besavis van lluitar al costat de la República contra la dictadura franquista, i la majoria dels seus amics també. Els meus avis tenen un o altre amic comunista. I jo, tinc algun amic o company que es gai.

 A tota aquesta gent coneguda i estimada per mi, vostè que els hi faria?

Els enviaria a un camp de concentració? Directes a una dutxa de gas, o al crematori? O encara millor, els dispararia un tret al mig del front, just al mig del carrer perquè tothom veies que això es el que passa a la gent “diferent”? realment creu vostè i els teus “amics” que aquesta gent que considereu “diferent” ha de ser exterminada? Quines raons pot tenir algú per fer coses semblants?

 Es considera Déu al decidir qui viu i qui mor? i al separar pares de fils? I dones dels seus marit? De considerar els vells com una carrega per la societat? Realment creu que algú es mereix cosa semblant?

Personalment considero, que si algú s’hauria de merèixer càstig semblant, hauríeu de ser vosaltres, però mai rebreu suficient escarment; ja que la societat on vivim i la que vindrà, no és ni ha de ser, un lloc on es castiga la gent d’aquesta manera, tot i ser com vosaltres, uns criminals. IMG_1598

 Mai, però mai arribareu a patir ni a sentir comparable dolor,  com ho ha fet milions i milions de persones d’arreu per culpa vostra. 

 Atentament,

 

Clara

———————————————————————

Franz Ziereis

Comandant KL Mauthausen

 Sóc una estudiant de 1r de btx de l’institut Pius Font i Quer de Manresa, una ciutat espanyola força lluny de territori Alemany. M’agradaria dir-te que no et jutjo, intento posar-me de manera empàtica al lloc d’un dirigent partidari de l’exèrcit nazi. Deixa’m explicar-te que aquesta generació que els meus pares i jo em viscut, en una nova societat on a part d’haver-hi molts problemes també hi han agut molts avenços per la part humanista i també per la part tecnològica.

El meu objectiu no és escriure’t aquesta carta per repassar cada detall horrible en els quals el règim nazi ha tingut bona part de la culpa, sinó posar-me a la pell d’una persona que té uns ideals i ha estat educada d’una manera determinada. Penso que cada persona té un cantó bo i un cantó dolent, Aquest cantó dolent en el te cas el trobo molt relatiu, perquè com s’explica dons que un oficial com tu, tant cruel i sanguinari, tingui una família normal i feliç, a la qual vol oferir el millor, a la qual estima.. I la teva ideologia, la teva feina, al cap a la fi es la més correcte.

En la societat en la que vivim la meva generació, s’intenta lluitar perquè el “cantó bo” i el “dolent” s’ajuntin perquè el que la gen obtingui només siguin guanys sense tenir-hi res a perdre, ningú sigui millor que un altre i només es diferenciïn les persones per el blanc dels ulls.

Però la meva opinió és que avui en dia les persones lluitem per un món millor fet a la nostre manera, amb diversitat d’opinions i d’arguments, les guerres i els conflictes no han acabat, moltes persones encara tenen els ulls tristos, les coses ja no s’arreglen tancant gent dins a camps de treball o d’extermini, però hi ha llocs al món on les persones encara no tenen dret a tenir una vida digne, persones sense llibertat, empobrida, la societat actual critica molt als grans errors pasats de la humanitat , però en realitat les coses no han canviat tant. La majoria de la gent se segueix movent per interessos i la mentalitat de les persones continua sent poc solidaria, crec que moltes persones encara no son conscients de que aquest món es de tots i que està a les nostres mans saber-lo mantenir. DSC02257

Flora Sánchez

Manresa, 3 de juny, 2013

——————————————————————

Mathausen-Gusen.

Alemanya.

Senyor comandant.

Distingit oficial, m’adreço vers vostè amb tot respecte, però alhora no deixant de parlar-li sense embuts i amb tota claredat.

Em dic Arnau, visc a Manresa i curso 1r de batxillerat a l’institut IES Pius Font i Quer, on faig classes de sociologia. En aquesta assignatura, al llarg de tot el curs, hem estudiat, homenatjat i parlat sobre el camp de Mauthausen, del qual vostè n’ocupava el màxim càrrec. Però no només ens hem sentit bé realitzant activitats que, malgrat la seva relació amb el camp d’extermini, aportaven a la nostra persona valors i sentiments molt profunds. Els nostres rostres també varen dibuixar ganyotes quan descobrirem les atrocitats, bestialitats i estupideses que es van dur a terme entre aquells murs. Mai se m’acudiria desitjar-li a algú les condicions de vida que vostè i els nazis inculcaren i obligaren a suportar de forma gratuïta a tantes persones.

Dolor, impotència, temor, pànic…No aconsegueixo entendre-ho senyor Ziereis ni ho aconseguiré mai, per quin motiu provocar tals sensacions a éssers vius, a persones. Sincerament, dubto molt que li agrades veure els seus propers experimentant situacions que, fins i tot, feien que les persones rebutgessin a la condició de ser vius, de preferir ser morts, abans que romandre en l’infern. Durant aquest curs la paraula dignitat ha estat molt freqüentada, ja no només en sociologia, també en filosofia i psicologia. Sempre hem dit que la dignitat és quelcom que mai ningú podrà perdre. Bé doncs senyor Ziereis, considero que la obra que tant vostè com els nazis van dur a terme, els priven de poder-los anomenar dignes. De fet, em fan dubtar de si realment vostès eren persones.

Crec fermament que una de les condicions fonamentals per a poder viure en harmonia i pau, és respectar la llibertat de la gent que ens envolta. Malauradament avui en dia no tothom pot gaudir d’això, el món es corroeix lentament gràcies a persones com vostè, les quals no tenen ni la més remota idea del  significat de la paraula coexistir.

Per últim amb el seu permís o sense ell, voldria retre el més sentit condol cap a totes aquelles persones que per culpa de l’existència d’essers com Vostè, van perdre la vida en mans DSC02276d’individus que no haurien d’haver nascut mai.


 

Arnau Estiarte Salisi.

——————————————————————————

Divendres 07 de Juny de 2013

Mauthausen, Àustria

Comandant del camp de treball de Mauthausen

 Franz Ziereis,

S’adreça a tu una estudiant de l’Ies Pius Font i Quer de Manresa. Tinc 16 anys i durant tot aquest curs de 1r de Batxillerat hem estat tractant temes com la violència, la dignitat, els drets humans i el valor d’estimar-nos i respectar-nos els uns amb els altres. Actualment, vivim en una societat on, potser hi conviu el mal, però està plena i omplerta del bé. És veritat que hi ha molts països en guerra, que hi ha molts conflictes, molts, arreu del món. També es veritat que hi segueix havent gent amb mala fe i hi segueixen regnant mals valors a moltes persones. Un altre fet que segueix aquí, avui en dia, són els camps de concentració, ja saps de que et parlo. Potser això a tu t’alegra o et fa sentir bé i viu, però hi ha milers de persones que ho estant passant malament. No sé si tu saps, o sabies, apreciar el bé i el mal, el dolent i el bo, el patiment i sofriment i la felicitat. Segons jo i nosaltres et coneixem, erets una persona diferent a tots nosaltres, la gent bona. Vas saber com fer sentir malament i fer sentir  que no són res a moltes persones. Vas ser tu qui vas treure la identitat de molts d’ells. I és veritat quan ens diuen que la dignitat es l’últim que es perd. Hem pogut conèixer casos de persones que van estar a camps de concentració, des de Argalers o a Mathausen. A tu, personalment, no et puc donar las gràcies per masses coses. Solament, dir-te, que gràcies a tu hem pogut saber que hi ha gent sense fe, sense valors i sense estim cap als altres i per això, hi ha gent tant forta i tant bona avui en dia.DSC02253

 Atentament,

Carlota Vilajuana Papaseit

———————————————————————–

 

Diumenge.  4/6/1944

Estimat Franz,

Com va tot per Mauthausen? Espero que molt bé. Des de que vas començar el teu nou treball a l’avia Helga i a mi no ens ha faltat de res, és realment gratificant saber que tu, el nen de la casa, hagi pogut accedir a un lloc privilegiat dins de l’exèrcit del Führer com és el d’oficial en cap d’aquest camp de treball! I pensar que fa vint anys treballaves en aquella fusteria… Com canvien les coses, eh?

Aquí a Munich tot ens va de meravella, fins i tot hem deixat l’antiga i petita casa que teníem i n’hem comprat una de més gran, tot i que ho és potser massa per només dues dones… A veure quan ens veniu a visitar! Hauries de veure com ha canviat la ciutat, està… buida. Avui les autoritats s’han endut als nostres antics veïns: els Prinz. Estic realment tranquil·la , ja que els han destinat a Mauthausen, estic del tot segura que els tractareu molt bé! Tot i així m’hauràs d’explicar com funciona mes o menys tot això dels camps de treball, el diari no me’n dóna una idea clara i ja saps com sóc, les fonts terceres em posen nerviosa, en vull una de primària i ves per on, l’oficial en cap del camp de Mauthausen es el meu fill! Quan vingueu a sopar et segrestaré durant unes quantes horetes al menjador, vull saber amb detall la gran feina que fa el nostre Führer darrere d’aquells murs.

Munich nazi71234-004-95D4FEAA

PPS: Això va ser ahir a Munich: fins i tot hi era el Führer… Quin honor!

Si t’he de ser sincera, fill meu, no em sento bé veient-te a Mauthausen, treballant pel III Reich… Tinc por de que acabis com el teu pare, ja m’entens. Les guerres sempre causen morts i no podria suportar la idea d’haver d’enterrar al segon home que més m’estimo en la meva vida, amb un n’he tingut més que suficient. Tot i així, seria contradictori per part meva dir-te que deixis de fer el gran labor que fas per a tots nosaltres, ja que et vam criar perquè lluitessis pels teus somnis, i veig que et prens molt seriosament la teva feina.

DSC02265

Joel Clotet, Manresa 6 de juny, 2013

Sense més miraments m’acomiado de tu, fill meu. Jo i la teva avia t’estimem moltíssim i com no em canso de repetir, estem orgullosíssimes del nostre (ja no tant petit) Franz Ziereis.

T’estima,

Käthe Ziereis

 PS: No oblidis portar-me algun record de Mauthausen!

———————————————————————————

Senyor Franz Ziereis
Coronel de les SS
Camp de concentració de Mauthausen-Gusen
Austria

Senyor,

 Sóc un estudiant de secundària de l’IES Pius Font i Quer i volia compartir una reflexió que em va inspirar la seva persona.

A classe hem estat treballant amb conceptes com: ètica, moral, el bé i el mal, etc. I si alguna cosa n’he tret en clar és que no hi ha cosa més subjectiva. Sens dubte vostè pensava que feia el bé amb els seus actes, que amb cada atrocitat que cometia, ordenava o permetia s’acostava una mica més al món que desitjava, i qui sóc jo per dir-li que no tenia raó? Amb això vull dir que la vostre moral era diferent a la meva, vostè creia que el millor per a vostè, i suposo que pel seu país, era primer tancar i després exterminar sense pietat milers de persones, una manera curiosa de buscar el bé comú no creu?

Puc arribar a entendre que els humans cometen atrocitats en determinades situacions; per exemple per defensar-se davant una amenaça, o en un camp de batalla. El que no m’entra al cap és el que vostè i tants altres nazis feien: conviure veient a diari com persones de tot tipus morien al camp. Com es pot dormir sabent que hi ha milers de persones desesperades, al llindar de la mort a pocs metres de tu? Em pregunto: com podia vostè seguir creient fer el bé quan a diari els seus subordinats convidaven amablement a deportats a llançar-se daltabaix del precipici? Com podia vostè ser feliç quan era responsable directe de tanta mort i patiment? Em pregunto si mai havia mirat als ulls a un presoner que ja hagués perdut l’esperança, i si mai s’havia plantejat si tota aquella demència realment valia la pena.

Com és natural vaig voler informar-me abans d’escriure una carta a una gran figura del nazisme com va ser vostè, i repassant la seva biografia he de dir que em vaig alegrar de veure que va morir com un covard;  va fugir del camp  on havia demostrat la seva crueltat i es va fer passar per civil! Un comportament no gaire noble, no creu? El seu cas va sr gairebé un cas de justícia poètica; segur que mai s’hauria imaginat que les seves despulles acabarien penjant de la tanca del seu propi camp de concentració!

Hi ha qui li diria que tot el que va fer va ser en va ja que el nazisme va se destruït, però desgraciadament ara estan ressorgint els partits polítics que defensen les idees amb que va començar el nazisme i no és un incident aïllat. N’hi ha a Catalunya (Ciutadans), Grècia (Amanecer dorado), i molts més. Suposo que això són bons notícies per a vostè, tot i que lamento informar-lo de que aquet cop no serà tant fàcil!

El vostre llegat és una espasa de doble tall, per una banda hi ha grups que creuen en la mateixa infàmia que va impulsar el nazisme, és a dir, en comparteixen la moral; però d’altra banda hi ha molta gent que sent repulsió per la crueltat del nazisme i aquesta gent lluitarà per evitar que la història es repeteixi.

Així que, Coronel Ziereis,  m’acomiado amb la promesa de lluitar per un món millor, un món sense gent com vostè.

Atentament,

 Ivan Galera

 Manresa, 2 de juny del 2013

———————————————————————————

Kommandant Obersturmführer Franz Ziereis

Mauthausen-Gusen

 Heil, herr Ziereis.

 Sou mort. Vós, el vostre Reich i els vostres crims. Però no oblidat. Heu viscut i heu vist, heu lluitat i heu sortit primer victoriós i després derrotat. Però hi ha hagut una part de la vostra vida que ha tacat el vostre honor. El vostre llegat. La vostra humanitat. Suposo que us pensàveu que els vostres crims no serien mai descoberts, i si ho fossin, oblidats. I tot i haver perdut el conflicte vau decidir no enfrontar-vos als vostres pecats. Però això encara ho comprenc. Si no haguéssiu tingut una família no crec que hagueu fet el mateix. Haig de creure que no. Haig de creure que vós sabíeu que es recull el que se sembra. Sé que us vau unir a la Totenkopf perquè no sabíeu què més fer. Sé que en aquell moment no coneixíeu les intencions del Fürher. Però, tot i així, què vau sentir quan us van ascendir a Obersturmführer? Com us vau sentir al estar a càrrec de un camp de presoners, al sentir que les seves vides depenien de vós? Almenys jo em sentiria Déu. Qui viu o qui mor, “administrar” persones. Us entenc, entenc això. Però el que em fa reflexionar és, quan vau començar a aplicar els termes de la solució final, quina opinió hi teníeu? Us creieu realment els projectes del “Gran Reich”, i encara més, gaudíeu complint la vostra feina? O, com jo espero, éreu només un home que no volia empassar-se la horrible veritat sobre el seu país (a ningú li agrada saber que la seva pàtria era un monstre) i continuava amb la seva feina amb l’esperança de que us portés a algun lloc i que tota aquesta barbàrie fos recordada per vós i els altres implicats com un mal tràngol. Com ja he dit, m’agrada pensar això, m’ho haig de creure per poder mostrar-li cert respecte. No sóc ningú per etiquetar-lo, és més, ningú sap si cada un dels personatges de les nostres vides hagués fet el seu rol, l’hagués fet igual. Heu d’entendre que no us puc jutjar com a persona. Segur que sou un home de caràcter afable, però tinc tot el dret a jutjar-vos com a membre de la Totenkopf.

No el culpo.

No sento odi envers vós, ni ràbia, ni desig de venjança. Només pena. Pena envers en el que us vau convertir. Crec que sou tan víctima com els pobres del crematori. Deixaré que algú altre us jutgi. Sapigueu que jo us perdono.

 Mit freundlichen Grüßen, Herr Ziereis. DSC01526

 Aneu per l‘ombra.

 Atentament, Pol Alberti

Manresa, 29 de maig, 2013

—————————————————————————

Franz Ziereis

4310, Mauthausen, Àustria

 Sr. Fran Ziereis, sóc en Bernat Bataller. Actualment tinc 17 anys i visc a Manresa i estic estudiant 1r de Batxillerat a l’IES Pius Font i Quer. Durant el curs em desenvolupat diversos temes en l’assignatura de Filosofia, un d’aquests ha estat el tema dels deportats ja que aquest any es compleix el 100è aniversari del deportat i supervivent del camp de Mauthausen Joaquim Amat-Piniella.

Ara que ja hem acabat el curs m’he acabat d’adonar del que va arribar a fer vostè (si és que es mereix que el tractin de senyor tot i que ho continuaré fent per respecte i educació) i els seus companys. Vostès van arribar a destrossar famílies senceres, i no precisament fent morir a la gent amb una mort digne, sinó que a més a més, al seu camp, els feien treballar fins al punt de que la gent moria d’esgotament o també descuartitzant-los i cremant-los després de la seva mort mentres vostès respiraven els seus cossos en l’aire en forma de diòxid de carboni després de ser carbonitzats.

Vostè va recollir mai una sola molècula de cendra dels deportats? Vostè va descuartitzar alguna vegada un deportat? Vostè va parlar mai amb un deportat des del seu punt més sincer? Perquè si és així vostè és com una mosca, ja què no expressa els seus sentiments ni les seves emocions envers els altres, ni tant sols és capaç de fer-ho amb vostè mateix.

Des de el meu punt més sincer penso que vostè no hauria d’haver existit mai i si hauria d’haver existit ho hauria d’haver fet amb una altre mentalitat.

Per concloure, m’agradaria poder enviar-li una salutació, però penso que no se la mereix, penso que hauria de ser ignorat com tothom i marginat com vostès ho van fer amb milers de persones.DSC01635

 Atentament

Bernat Bataller

Manresa, 6 de juny, 2013

 PD:  Em pregunto quina va ser la seva reacció quan el seu fill es va acostar per primera vegada a la seva llar de foc, va deixar que es cremés?

—————————————————————————————————————

Estimat comandant del camp de concentració de Mauthausen Franz Ziereis, m’agradaria que m’expliques com un home com vostè, va poder convertir-se en el què és; un monstre.

Un noi que va estudiar en una escola durant vuit anys, que va passar a ser el noi dels encàrrecs en un magatzem comercial i que posteriorment va estudiar comerç i va acabar treballant de fuster, un noi tant normal com vostè, com va poder canviar tant i acabar convertint-se en un assassí?

Que entrés a l’exèrcit per falta de diners ho puc arribar a entendre, però que acceptés un càrrec de tinent a les SS i posteriorment passar a ser el comandant del camp de concentració de Mauthausen-Gusen no es pot justificar dient que necessitava diners.

Ha mort i està morint molta gent al camp de concentració a causa dels treballs forçosos que els hi feu fer, altres es suïciden i els que no, els gasifiqueu. I tot això, és en gran part, és degut a vostè.

La seva feina ha de ser molt dura; tenir desenes, centenars, milers de morts al cap ha de ser extremadament difícil de suportar, però és clar, per a vostè aquestes persones mortes no deixen de ser res més que simples números.

M’agradaria que em respongués una pregunta que sempre m’he plantejat i no sabria respondre. Vostè pot dormir?

Espero la seva resposta,

 Marc Gras Borràs                                                Manresa      06/06/2013

———————————————————————————————

Sr. Ziereis,

Començo aquesta carta així perquè no li puc dir ni “Estimat Sr”, ni tampoc “Apreciat Sr.” El sentiment que vostè m’emet és més aviat de ràbia i dolor, tot i així li vull dedicar uns minuts de la meva vida,  sóc jove i tinc temps. Li vull transmetre el dolor i el mal que van fer vostè i els seus companys del Tercer Reich, a persones indefenses, innocents i bona gent, que fugien de la guerra civil espanyola i que van acabar al camp de concentració de Mauthausen. Tinc entès que no era un camp de concentració com els demés, era  un dels més grans centres de detenció, de treballs forçats, hi havia mines i fabriques d’armament, i jo li pregunto per què? Què sentien quan maltractaven a la gent ? No tenien ni una mica de mala consciència? No puc entendre quin mal els van fer als jueus, als republicans i en definitiva gent que no pensava com vostès. Realment creien que la seva raça ària era millor que les demés ? Per què ?

Que ha de passar pel cap d’una persona capaç de donar-li una pistola al seu fill i dir-li: “mata a aquest gos”, referint-se a un pres. Aquell pres Sr. Ziereis, era una persona al igual que la seva dona i el seu fill, segurament tenia una família, uns amics, fins i tot potser tenia fills, però això a vostè no li importava. Era considerat un dels comandants mes brutals. Vostè ja es mort, el van matar els seus propis presos, ells van ser els seus verducs , però potser el seu fill és viu encara. S’imagina com ha de viure el seu fill amb la memòria de tants morts a les seves espatlles. Vostès no tenien ni ètica , ni moral, ni humanitat.

Van fer tant mal que encara ara, hi ha associacions en contra del nazisme. Sense anar més lluny a la ciutat on visc han penjat una placa que diu “ La ciutat de Manresa als manresans que van patir i morir als camps de concentració i a totes les víctimes de l’horror nazi.” Aquesta placa s’ha fet amb motiu del centenari del naixement de l’escriptor Joaquim Amat i Piniella supervivent de Mauthausen. Potser el va conèixer? Ell, gràcies a Déu se’n va sortir, tot i que molt  malmès pel tracte rebut. En un camp com el que vostè dirigia s’esfumaven els somnis de les persones, perdien la dignitat, es barallaven per un tros de pa o un plat de sopa, les persones eren tractades com animals i només uns quants agraciats van poder salvar la vida.

Encara ara les autoritats de tots els països estan buscant persones que com vostè van pertànyer al Tercer Reich i son jutjats per crims de guerra.

Li vull fer arribar amb aquesta carta, el gran sentiment de ràbia que han aconseguit. Realment van fer història. El que va provocar el Sr. Hitler i tots els seus seguidors quedarà a la memòria de tots per anys que passin. Totes les generacions d’estudiants parlaran de vostès i tindran el mateix sentiment, ràbia, dolor i fins i tot venjança.

Descansi en pau, si pot…

 Atentament.

Sergi Gonzàlez Molino

Manresa, 2 de juny de 2013

————————————————————————————-

 Benvolgut comandant Franz,

Abans de res , voldria presentar-me, sóc un alumne de el col·legi Pius Font i Quer i un ciutadà com qualsevol altre, però desde ja fa temps que estic bastant posat amb aquest tema de el camp de concentració de Mathausen entre d’altres, i per el que he llegit i alguna conversació que he tingut afortunadament amb algun supervivent, puc afirmar amb seguretat que el nom més freqüent i més sentit  n’és el seu.

 Tenia moltes preguntes per fer-li, i avui m’ha sorgit la oportunitat de fer-te’n arribar a través d’aquesta carta.

Una de les meves preguntes és perquè feia el que feia , va consentir que milers i milers de persones fossin mortes, torturades i explotades com si fóssin màquines de una forma totalment desmesurada. Fent-los pujar blocs de pedra de uns 30 kg aprox. . Molts morien de fam, altres es van suïcidar , o van morir d’hipotèrmia entre altres maneres de morir  o de torturar tan inhumanes com les que va permetre.

 I una altre de les preguntes seria si s’ha parat a pensar que en aquell camp de concentració hi havia famílies senceres, desde avis fins a nens, nens petits, i m’agradaria saber si vostè s’ha parat a pensar si algun d’aquells fóssin els seus fills permetria que seguis passan? DSC02345

 

 

      Roger Lladó Martínez  

————————————————-

Manresa, 3 de Juny del 2013

Assumpte:Què fots, Franz?

Sr. Franz Ziereis

Standartenfürher (comandant) del camp de Concentració Mauthausen-Gusen

En primer lloc voldría saludar-lo com saluden a qualsevol ésser humà que es pot considerar com a tal, per tant, bon dia i bona hora.

Li escric aquesta carta amb la finalitat de fer-vos entendre la importància de la vida humana. Per començar entenc perfectament la causa del vostre comportament amb els presoners del vostre camp, desde molt petit us han educat a odiar i humiliar a les persones ‘’inferiors’’, especialment als jueus. Jo personalment crec que l’educació que ha proliferat el govern nazi ha sigut erroni, ja que ha difós entre les diferents rasses un fort odi, ha infiltrat en la ment dels representats de la rassa aria un sentiment de superioritat i un sentiment de necessitat de dominació sobre les altres rasses de persones. En la meva opinió aixó va ser un error a gran escala, i vosté només ha sigut víctima dels superiors que us han conduït per aquest camí. Però, tot i així la vostra educació (i de milions de persones més) ha sigut clarament clarament desviada de la ètica, i per tant vosté té una educació que parlant en termes comuns es diu que és irracional.

Per la meva part voldría que vosté reflexionés sobre el vostre comportament. Vosté creu que les persones amb els que ha tingut l’honor de “treballar”, mereixen realment passar per aquell infern al que han estat sotmés? Vosté creu que ells realment no tenen dret a viure com a persones? Si vosté pensa que els deportats, russos presos, jueus, etc.  es mereixen ser humiliades, morts de gana i de fred i maltractades de una manera inhumana, Em podría donar cap argument significatiu sobre el perquè d’aquests milers de presos morts han de ser exterminats de manera inhumana?

Sent com és la vostra educació, vosté podría pensar igualment que la vida d’aquelles persones també té valor! Tenen, ulls, cara, mans, cervell – igual què vosté! Si vosté està tranquilament en el vostre lloc en treball prenent un té calent, perquè aquelles persones havien de sortir a treballar a fora amb el fred que feia aleshores (sense cap jaqueta ni res!)?

Aquelles persones no van fer cap mal al 3r Reich ni a cap govern i ni a cap país, simplement vivíen, treballaven i feien la seva vida. Jo com a conclusió crec vosté hauría de reflexionar sobre el vostre comportament i educació que ha rebut. Espero que a l’Altre Món li ensenguin a distingir entre el bé i el mal.

Cordialment,

Naumenko Alexander Yuryevic’.

                        

 

 

 

 

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s