Treball de Recerca

Primer premi Montserrat Roig

article_pol

 

 

dscn5782

Alejandra Ibarra i Ariadna Moyano

Localitzen on vivien 17 manresans deportats a camps nazis per promoure´n un homenatge

Proposen que s’instal·li una placa al centre amb el nom de tots i llambordes de record davant els seus domicilis.

22.01.2016 | 13:25

JORDI MORROS | MANESA La ciutat de Manresa hauria de tirar endavant una política de memòria històrica més agosarada. És la conclusió a la qual han arribat les estudiants de batxillerat Alejandra Ibarra i Ariadna Moyano, de l’institut Pius Font i Quer, després de fer un treball de recerca sobre els deportats manresans als camps de concentració i extermini nazis. Han localitzat on vivien 17 d’ells amb la intenció que siguin homenatjats i reconeguts.
Es van sorprendre de les poques referències i els pocs records que hi ha a l’espai públic sobre aquests fets. Per això proposen retre un reconeixement als manresans víctimes del feixisme i el nazisme. “Pensem que això servirà per donar-ho més a conèixer. No és agradable però ha passat. Molta gent va morir. No es pot negar la veritat”.

Almenys 24 manresans que es van haver d’exiliar a França a causa de la Guerra Civil Espanyola van anar a parar, posteriorment, a camps d’extermini nazis, sobretot Mauthausen-Gusen. 16 hi van morir i la resta van sobreviure. Entre aquests hi havia l’escriptor Joaquim Amat-Piniella, autor de K.L. Reich, i l’activista Jacint Carrió, que també va deixar escrites les seves memòries.

Durant la recerca Ibarra i Moyano van constatar que a Manresa hi ha una placa commemorativa dedicada a tots els deportats que van morir als camps nazis al cementiri, a la capella d’Amat-Piniella. “Només la pots veure si hi vas i hi passes pel costat. És un reconeixement, sí, però no és prou visible” ni “suficient”, creuen. També hi ha l’estàtua d’Amat-Piniella al Casino.

Per a tot això proposen que en un lloc cèntric de Manresa hi hagi una placa commemorativa “perquè tothom la pugui veure i llegir” amb el nom de tots els deportats. Opinen que no hi ha prou informació i un gran desconeixement sobre aquest tema, que “és part de la història del nostre país i de la nostra ciutat”.

També suggereixen que s’instal·lin llambordes commemoratives a la vorera de davant de la façana de les cases on van viure o bé on van treballar. S’anomenen Stolpersteine, que en alemany vol dir pedra que fa ensopegar. És una manera simbòlica de fer tornar els veïns al seu barri al cap dels anys, expliquen. Per això han buscat el domicili de la majoria dels deportats manresans gràcies a un cens de la població del 1936.

Per fer fer el treball Alejandra Ibarra i Ariadna Moyano van consultar diversa bibliografia, webs, es van entrevistar amb entesos, entre els quals els historiadors Quim Aloy i Rosa Toran, van visitar l’Arxiu Comarcal, i es van posar en contacte amb organismes com la Creu Roja Internacional.

Van triar aquest tema per fer el treball perquè “ens va semblar molt interessant. Sempre se’n parla però no s’explica del tot què va passar i teníem curiositat per saber si hi havia hagut molts manresans”. Cap de les dues no sabia “que n’hi havia tants”. El professor d’història del Pius Jordi Pons és qui ha dirigit el treball.

Regió 7 / 22.01.2016 | 13:25 

Anuncis