6 de maig

La jornada, del dissabte 6 de maig, va constar de dues activitats: 1/ al matí, vam visitar el Camp d’Ebenssee, 2/ al migdia, ens endinsàvem en el Project 8 BergsKristall, i 3/ a la tarda, vam participar en l’Homenatge Internacional del Camp de Gusen.

1. Visita Pedagògica al Camp d’Ebensee

 

Amb bus des de Mauthausen a Ebensee

El camp d’Ebensee

La porta d’entrada al camp d’Ebensee

El cementiri del camp d’Ebensee dedicat a memorials

Els túnels d’Ebensee i el treball esclau

IMG_2542 (Copiar)

Canto a la Libertad de Labordeta

Habrá un día
en que todos
al levantar la vista
veremos una tierra
que ponga libertad.

Hermano, aquí mi mano
será tuya mi frente
y tu gesto de siempre
caerá sin levantar
huracanes de miedo
ante la libertad.

Haremos el camino
en un mismo trazado
uniendo nuestros hombros
para así levantar
a aquellos que cayeron
gritando libertad.

Sonarán las campanas
desde los campanarios,
y los campos desiertos
volverán a granar
unas espigas altas dispuestas para el pan.

Para un pan que en los siglos
nunca fue repartido
entre todos aquellos
que hicieron lo posible
para empujar la historia
hacia la libertad.

También será posible
que esa hermosa mañana
ni tú, ni yo, ni el otro
la lleguemos a ver;
pero habrá que forzarla
para que pueda ser.

Que sea como un viento
que arranque los matojos
surgiendo la verdad,
y limpie los caminos
de siglos de destrozos
contra la libertad.

Bella ciao (canto popolare)

Una mattina mi son svegliato,
o bella, ciao! bella, ciao! bella, ciao, ciao, ciao!
Una mattina mi son svegliato
e ho encontratto l’invasor.

O partigiano, portami via,
o bella, ciao! bella, ciao! bella, ciao, ciao, ciao!
O partigiano, portami via,
che mi sento di morir.

E se io muoio da partigiano,
o bella, ciao! bella, ciao! bella, ciao, ciao, ciao!
E se io muoio da partigiano,
tu mi devi seppellir.

E seppellire lassù in montagna,
o bella, ciao! bella, ciao! bella, ciao, ciao, ciao!
E seppellire lassù in montagna
sotto l’ombra di un bel fior.

E le genti che passeranno
o bella, ciao! bella, ciao! bella, ciao, ciao, ciao!
E le genti che passeranno
Mi diranno «Che bel fior!»

«E questo è il fiore del partigiano»,
o bella, ciao! bella, ciao! bella, ciao, ciao, ciao!
«E questo é il fiore del partigiano
morto per la libertà!»
«E questo é il fiore del partigiano
morto per la libertà!»

 

2. Project 8 Bergkristall al Camp de Gusen

Gusen/Bergkristall – Third Reich in Ruins

” Va ser per aquella època -1943- que es va inaugurar el camp Gusen II. Era darrera el crematori. Diferents kommandos excavaven túnels profunds on més tard s’hi instal·larien fàbriques d’armament. La feina als túnels era molt dura.” JACINT CARRIÓ, Manresa, Mauthausen, Gusen (p.-88 i 91)

3. Homenatge Internacional al Camp de Gusen

“Una persona sana podia sobreviure a les condicions del camp uns divuit mesos. Nosaltres ja feia dos anys que hi érem, entre Mauthausen i Gusen … Va rribar el Nadal del 1942. Estava molt feble. La gana i l’esgotament rossegaven les meves forces sense parar … el meu estat físic es degradava més i més.”  JACINT CARRIÓ, Manresa, Mauthausen, Gusen (p.85)

El camp: passat i present

Bundesarchiv_Bild_192-172,_KZ_Mauthausen,_Jour-Haus_Lager_Gusen

“Era el dia 21 d’octubre del 1941. Van fer formar tots els espanyols tancats a Mauthausen al pati del camp. Els veterans van avisar-nos que era per fer una tria. Corrien rumors de tota mena: -És per anar a Gusen, prop d’aquí. Un camp encara pitjor …

El camp de Gusen es trobava a tres quilòmetres de Mauthausen, a la ribera esquerra del Danubi, prop de Sanit Georgen. Aquest poblet dista uns quinze quilòmetres de Linz, la segona capital austríaca.. En arribar vam travessar el portal. Una filferrada electrificada voltava tot el camp. El mur de pedra exterior era a mig fer. Hi havia una gran plaça de formacions, dues vegades més gran que la de Mauthausen, tota de terra, sense asfaltar ni empedrar. Trenta-dues barraques de fusta fosca s’arrengleraven a banda i banda d’una llarga avinguda. Les dimensions d’aquest camp superaven de molt les de Mauthausen, també el seu estat de deteriorament.” JACINT CARRIÓ, Manresa, Mauthausen, Gusen (p.73-74)

“De nit, l’amuntegament a les lliteres feia difícil el repòs. Dormíem els uns sobre els altres i la mort sobrevenia sovint als més febles. Els cadàvers servien de coixí fins l’endemà que, després de la formació, els vius marxàvem cap als grups de treball i els morts eren duts cap a les piles del crematori. Sortir de nit per anar al vàter era, també, una temeritat. Les normes del camp només permetien circular després de les nou del vespre amb la meitat del cos cobert: o bé la camisa, o bé els pantalons. Per evitar fugues, deien. Les latrines eren a un centenar de metres de la barraca i el trajecte d’anada i tornada podia convertir-se en un calvari quan arribava l’hivern. Molts van trobar-hi la mort.” JACINT CARRIÓ, Manresa, Mauthausen, Gusen (p.77)

carreno_gal28 (Copiar)

“En arribar el 1944, el comandament va decidir ampliar els serveis. Van construir una caseta de planta baixa a una costat de la plaça del camp. Era de pedra i les finestres tenien reixes. En van fer una casa de putes. No solament era un escarni per la majoria de nosaltres que amb prou feines teníem forces per mantenir-nos drets sinó també un nou motiu de discriminació i d’accentuació dels privilegis dins del camp. La instal·lació estava reservada a presoners d’origen ari. A més calia pagar els serveis, la qual cosa suposava tenir, d’alguna manera, accés a primes; és a dir, Kapos o presoners suficientment ben situats sense gaire escrúpols. deien que dins hi havia presoneres poloneses que no paraven de fer ganxet mentre els homes anaven entrant cada dos o tres minuts. Una va quedar embarassada. La van afusellar.” JACINT CARRIÓ, Manresa, Mauthausen, Gusen (p.90)

El memorial: crematori

“A les sis del vespre tornàvem després duna llarga jornada de treball. En arribar, formació: de vius i de morts. Els vius, afortunats, tornaven a les barraques. Els morts eren enviats directament al crematori.” JACINT CARRIÓ, Manresa, Mauthausen, Gusen (p.81)

enric

 

Homenatge Internacional

“Què li devia haver passat? Havia anat a espetegar a les barraques del gas? Li havien injectat una dosi de verí, de benzina? L’havien ofegat en una dutxa? Potser l’havien dut a un dels camps d’experiments que hi havia a la vora? … La mort era present en totes les activitats del camp, una mort anònima que s’amuntegava al nostre voltant, que formava part de la monotonia diària. Certament, després de tant de temps, ens hi havíem acostumat. Tanmateix, aquest costum no evita de cap manera el dolor de perdre un bon company, un amic. El Bernat, fill de Fígols però arribat de ben jove a Manresa, havia estat al meu costat des de sempre … La crueltat del camp se l’havia endut sense deixar rastre. En aquestes circumstàncies, l’únic homenatge possible era mantenir viu el record de la seva fermesa ideològica, del seu optimisme encomanadís, de la seva amistat sencera i il·limitada.” JACINT CARRIÓ, Manresa, Mauthausen, Gusen (p.83)

Homenatge en el memorial dels republicans espanyols a Gusen

“Vaig sobreviure l’infern de Gusen durant més de tres anys i mig. Em considero afortunat per aquest fet: més de seixanta mil persones van morir-hi, dels quals gairebé quatre mil eren companys republicans. Aquest camp va ser el principal escenari d’extermini dels espanyols.” JACINT CARRIÓ, Manresa, Mauthausen, Gusen (p.91)

portada_pare

Anuncis