“No hem fa por morir,
el que em fa por,
és que mori la memòria”
Neus Català
Arribant a casa m’assabento de la mort de Neus Català. De cop, em sento envaït per una tristesa barrejada de coratge. S’experimenta una pèrdua però continua la llum d’un far. Es remouen els records i revenen esqueixos d’hores compartides amb l’alumnat, quan vam decidir fer-li un homenatge, allà pel 2015, adherint-nos a la celebració de l’any Neus Català: 100 anys. Quines coincidències! Fa una setmana, que estiguérem als Guiamets a casa d’una amiga i bona família, que ens portà a conèixer el tros: la duresa i l’amor del treball a la terra. Passejant pel poble dels Guiamets, 
ens vàrem “topar, entrebancar, amb una pedra per pensar-hi”, era la stolperstein davant la casa natal de la Neus: “aquí visqué NEUS CATALÀ PALLEJA / nascuda 1915 / exiliada / deportada 1944 Rabensbruck / alliberada”.
Férem pas cap a la placeta on els guiametins li dedicaren l’escultura <>, de l’artista Ció Abellí, com a cloenda de l’any Neus Català.L’escultura ens mostra un sarment que neix i creix del seu profund arrelament a la terra. En el mateix moment de brotar es transforma en una mà, que s’agafada a d’altres mans i, entre totes, fan la vida. La primera mà que surt de la terra, és una rèplica de la de la Neus que ens la dona per compartir i seguir lluitant En el conjunt escultòric hi ha una inscripció dita per la mateixa homenatjada: “Porto terra dels Guiamets a les sabates” / 2015 any Neus Català”
Embocàrem el carrer principal, l’avinguda, i passàrem davant la porta de la residència. No vaig poder evitar pensar en la Neus i els estimats alumnes de filosofia d’aquell 2015: “¿que els queda d’aquella vivència pedagògica, dels escrits que vam redactar, de les reflexions i debats sobre la dignitat humana i els drets humans? On sou i on som?”. Plantat com un pal, sentia l’impuls d’entrar a abraçar-la, però sabia que no calia fer-ho, perquè en el seu estat, no n’era el moment. El silenci també acompanya! Cogitava que en aquella habitació, que és el “meu niu” –diu la Neus- , on té la seva petita biblioteca, resten els tres llibres que li vam fer i oferir un dissabte de novembre, del 2015.
A la pàgina de “l’home dels ulls tristos / Neus català: 100 anys” vam fer-hi la següent entrada:
Dissabte 21 de novembre. Acompanyats pel regidor de cultura de l’Ajuntament de Guiamets, Manel Sales Martori; i la regidora d’Hisenda Marta Curriu Martí; finalment hem anat a veure la Neus per portar-l’hi els treballs d’homenatge que li han realitzat l’alumnat de Filosofia en el seu 100è aniversari. El seu estat de salut té dies millors i pitjors. No sabem fins a quin punt ha acabat d’entendre d’on sortíem aquests manresans, però ha estat molt contenta. Hem anat mirant les làmines i li ha fet molta il·lusió. En algunes anava exclamant “oh! i tant” Mooolt bé això!”. La regidora afirma “Ja els hi pots dir als teus alumnes que han fet una bona feina!”
Us deixem el nostre homenatge en versió digital perquè en pugueu gaudir: el seu llegat és viu! La Neus és viva! Torneu a recordar-ho: mirar-ho, llegir-ho i meditar-ho. En un
temps tant efímer, fer recalada en el camí educatiu és joiós i renovador. Obre’m!!!!!!!!! “l’home dels ulls tristos / Neus català: 100 anys”
“L’1 d’octubre del 2017, amb gairebé 102 anys i malgrat la repressió, va anar a votar pel referèndum. L’estiu passat no parava de preguntar pels presos polítics i els exiliats. “Alguna cosa haurem de fer per alliberar-los!”, exclamava emprenyada. Els darrers mesos la sordesa no la deixava seguir bé les notícies, i jo em debatia entre pensar que s’estalviava disgustos i figurar-me-la amb deu anys menys, combatent la repressió, el masclisme i plantant-se davant dels qui banalitzen el nazisme.” (Neus Català, la veu de les dones, Carme Martí / ara dg 14 abril 2019)
a nosaltres, tant faltats de Neus!
Guiamets / 6 i 7. 04.2019 Galeria d’imatges
Xavier Valls
àrea de Cultura i Valors
professor de Filosofia
Projecte Educatiu Manresa-Mauthausen
Manresa 14 d’abril, 2019
L'home dels ulls tristos 