4 maig / Ebensee i Gusen

DESLLIURANÇA

A la fressa dels blindats de l’estrella blanca
s’obriren les portes
caigueren les filferrades
s’il·luminaren els cors …
I els avets inclinaren els cons de llur fullam
al pas del soldat de les dues pistoles.

Qui no ha vist els cels esberlats de por?
Qui no coneix la remor de la terra encesa?
Qui no recorda la mar en la dansa dels folls?
Oh, multitud dels damnats pels qui s’ha fet de dia!
Tambalejant el vostre pas
corríeu vers l’espai que es lliurava verge;
enlluernats els vostres ulls
trobàreu en el caqui esclats d’or pus;
i ennuegades les vostres gorges
cridàveu <> amb la més feble de les veus.
El banc de la pau ha eixugat llàgrimes de joia.
El roig de l’odi s’ha humitejat de sang innoble.
I germans tots, s’han besat els uns als altres.
I les mans trèmules s’han alçat per cloure el puny.
I els homes lliures cantaven himnes de triomf.
I els fusells dels botxins eren trossejats contra les pedres.
A llur retorn, sota el sol encès de noves glòries,
s’enduien els blindats la cadena dels esclaus.
I plorava el soldat de les dues pistoles …

JOAQUIM AMAT -PINIELLA, Ebensee, 6 de maig de 1945

Camp d’Ebensee / Galeria d’imatges

L’HORA BLANCA

A l’hora blanca del meu renéixer,
vora el llac d’aigües somnolents,
sota el cel d’un blau tebi i segur,
la llibertat precisa la teva imatge.

Digueu-me, oh avions que solqueu la vall,
el sentit d’unes portes esbatanades!

No vull acció per als meus muscles lassos,
no vull espai per al meu pit viciat,
no vull paisatges per als meus ulls miops.

Deixeu-me en la solitud antiga de cinc anys,
en el racó on la llum estrafà les figures
en el brou conegut d’una vida sòrdida.

Que a poc a poc es remogui l’aire!
Que a pleret es perfiles els camins!
Que siguis tu qui m’acompanyi a les meravelles!

La fe ha triomfat sobre la pols de la mort,
i l’amor, difuninant les ratlles de l’odi,
es fa lloc en la cleda vella de cada cor.
No em calen ja les armes que m’han ajudat,
inútils les precaucions de l’instint vital!
Avui puc somniar sense angoixes ni perill
desprendre la closca que protegia el meu jo.

Els avions llisquen llurs ventres sobre el llac
com ocells assedegats de pau i tendresa.
Jo els observo del meu renéixer.
Com la teva imatge precisa la llibertat!

JOAQUIM AMAT-PINIELLA, Ebensee, maig de 1945 (Poema redactat cinc dies després de l’alliberament del Camp d’Ebensee)

“Era el 21 d’octubre del 1941. Va fer formar tots els espanyols tancats a Mauthausen al pati del camp. Els veterans van avisar-nos que era per fer una tria /…/ Els SS i els kapos de barraca van començar a separar els febles i els malalts /…/ Vam formar tots, sense gorra, a punt de sortir cap al nostre nou destí. El camp de Gusen es trobava a tres quilòmetres de Mauthausen, a la ribera esquerra del Danubi, prop de Saint Georgen. Aquest poblet dista uns quinze quilòmetres de Linz, la segona capital austríaca. En arribar, vam travessar el portal. Una filferrada electrificada voltava tot el camp. El mur de pedra exterior era a mig fer. Hi havia una gran plaça de formacions, dues vegades més grans que la de Mauthausen, tota de terra, sense asfaltar ni empedrar. Trenta dues barraques de fusta fosca s’arrengleraven a banda i banda d’una llarga avinguda. Les dimensions d’aquest camp superaven de molt les de Mauthausen, també el seu estat de deteriorament.” (p.73)

Camp de Gusen / Trobada Internacional / Galeria d’imatges

“La impressió inicial era que hi havia menys SS. Ben aviat vam poder parlar amb companys que feia més temps que hi eren /…/ No us enganyeu. Aquí, els espanyols moren com mosques cada dia. Cauen garrotades de totes bandes i la restricció de menjar és vergonyosa. Si ets dels darrers, fins i tot et pots quedar sense. /…/ El camp era ple a vessar i cada llitera servia per a tres persones. Dormíem capiculats, com sardines. /…/ A Gusen, l’estraperlo amb el menjar era encara més descarat que a Mauthausen. Fins i tot funcionava un “barri xino” a gran escala, enmig del carrer, darrera les barraques dos, tres, set i nou.” (74)

De sobte, la formació es va disoldre i un remolí de carn humana va començar a distribuir-se desordenadament per grups de treball. Cap a Gusen o a Kastenofen, a les pedreres; cap a la construcció del ferrocarril; els més afortunats, cap als serveis insterns del camp. Cops, garrotades, crits i ferits per tota la plaça.” (p.75) Jacint Carrió i Vilaseca / Manresa – Mauthausen – Gusen. deportació i retorn d’un home compromés amb la llibertat