Commemoracions DICMVH

27 gener / Dia Internacional de Commemoració en Memòria de les Víctimes de l’Holocaust

"La qüestió que ha dominat la meva vida,
li diré que ha esta una: com pot algú cantar
Schubert al vespre i torturar algú al matí?"

"Per què la joia filosòfica, estètica i moral
ha participat en el sadisme i la inhumanitat
i no els ha previngut?"

George Steiner

Manresa
26 i 27 de gener

Els mestres de la República a Manresa. / Trajectòries, pedagogies i depuracions / memòria.cat

Sant Fruitós de Bages
27 gener – 17 febrer

Projecte / Camps: Camins de Pau

No només el racisme o els conflictes polítics serveixen de pretext per cometre grans atrocitats al llarg de la història. Simplement la ignorància o l’amnèsia són suficients per contribuir a que la història es repeteixi.

Podem posar alguns exemples. Exemples com el genocidi de Cambodja (on van morir més de dos milions de persones); o la matança de Srebrenica, quan es van internar més de 8.000 musulmans en camps de concentració. Podem continuar esmentant el genocidi de Ruanda -1994-; on van morir més d’un milió de persones en tres mesos, sense reacció dels països occidentals. Totes aquestes situacions condemnables es van produir després que s’originés, el 1948, la Convenció de Nacions Unides sobre la Prevenció del i la Sanció de Delicte de Genocidi.

Encara que totes aquestes tragèdies s’han pogut originar per diferents causes, totes giren al voltant d’un eix comú: l’odi. Aquests ha estat el causant de la desgràcia caiguda sobre les víctimes. Però és la nostra obligació mantenir viva la seva memòria. Per això és imprescindible fugir de la ignorància, aprendre d’un passat no molt llunyà. Entendre que cal conèixer. Conèixer des d’una perspectiva històrica, sabent de la “”lògica genocida” d’aquell temps.

Tot i això, no podem permetre’ns ser testimonis muts de la política actual per evitar el discurs de l’odi o la falta de respecte en el record de les víctimes. Aquestes han de ser dignificades. En aquest sentit, és important remarcar els espais institucionals de memòria, per permetre als afectats directes o familiars propers, tenir un dol, fent que serveixi d’eina pedagògica per pròximes generacions. Per tots nosaltres.

D’aquí aquesta esposició, les fotografies, els cartells … No podem deixar caure en l’oblit les víctimes de Mauthausen. No podem permetre uns altres Mauthausen.

Alumnat Institut Gerbert d’Aurillac

Sant Fruitós acull una exposició sobre els paral·lelismes entre els camps i el moment actual