Els camps

 

Els camps de concentració van ser construïts a Alemanya a partir del 1933. Es van empresonar en ells a tots els oponents polítics al règim nazi, a la gent considerada com a “elements indesitjables” i als jueus. Després de l’esclat de la Segona Guerra Mundial Alemanya va començar a instal·lar aquests camps en els seus territoris ocupats.

 

A 1937 a Orianenburg, es començaren a crear camps d’extermini, de la que depenen els tres camps existents, Sachenhausen, Dachau i Buchenwald.

 

A partir de 1938 comencen a ser deportats els resistents dels territoris incorporats pel Reich: Àustria, Txecoslovàquia. Això requereix l’obertura de nous camps: Neuengamme, Ravensbrück i Mauthausen.

 

L’esclat de la guerra estendrà per tota Europa el sistema dels camps nazis, i modificarà els seus objectius. S’obriren nous camps: Stutthof, prop de Danzig el 1939, Flössenburg i Auschwitz el 1940, Gross Rosen, a Struthof (els Vosges), Majdanek i Theresienstadt el 1941, Belzec i Treblinka el 1942, o Bergen-Belsen (Winsen, en l’estat de Baixa Saxònia, Alemanya) el 1943.

 

Els jueus foren objecte d’exterminació sistemàtica i certs camps foren especialment determinats per aquesta tasca: Auschwitz, Chelmno (Gran Polònia), Treblinka(Polònia), Belzec (Varsòvia, Polònia), Majdanek (Ucraïna) i Sobibor (Polònia).

 

Konzentrationslager (KL) Auschwitz, així com altres camps de concentració nazis va ser una institució estatal administrada per les autoritats centrals de l’estat alemany. Va ser dirigida directament per la Oficina Central Economicoadministrativa de les SS (WVHA), mentre que de la deportació de gent al camp i el seu extermini se n’encarregà l’Oficina Central de Seguretat del Reich (RSHA).