El 1925, Hitler començava a parlar dels jueus: “Els jueus són la gent que propaga la religió. Els jueus han estat sempre un poble amb característiques pròpies, no són una religió, sinó una raça.” Un cop al poder, la propaganda nazi s’encarregava de discriminar als jueus. Els acusava de treure la feina als alemanys i de destruir la puresa de la raça ària. Van promoure diverses campanyes perquè la població de raça “ària” no es barregessin amb jueus per casar-se. Crearen prejudicis, com que els jueus eren bruts, amb una olor corporal estranya, blasfems i pederastes. Deien que els jueus eren pacifistes, internacionalistes i, per als nazis, tots comunistes. Eren l’etern enemic de la raça pura alemanya, els jueus els hi treien tot (negocis, bancs, diners, etc.). Difongueren la creença de que no hi hauria creixement econòmic ni sortida de la crisis si no desapareixien els jueus.
El terror s’exercia de forma directa: per mitjà de la censura, les agressions físiques, els arrestos i les detencions en camps de treball. El 1933, la persecució dels jueus per part dels nazis es va convertir en una política activa. Doctors, advocats, mestres i comerciants jueus van ser boicotejats. Amb la Llei per a la Restauració de Servei Professional Civil es va prohibir als jueus de ser emprats en el govern. Les següents lleis van tenir l’objectiu de restringir els privilegis i posicions de nivells socials, que a partir de llavors seran reservades pels alemanys. Des d’aquell moment, els jueus es van veure obligats a treballar en llocs de menys categoria, convertint-se en ciutadans de segona classe.
Els anys1935 i 1936, la persecució dels jueus va anar augmentant. Al maig de 1935, se’ls va prohibir d’ingressar a la Wehrmacht i aquest mateix any, la propaganda Nazi va aparèixer contra els jueus en botigues i restaurants.
El 1936, els jueus se’ls va prohibir d’exercir treballs professionals, tant en l’educació com a la política i a la indústria.
El 15 de setembre de 1935, s’aprovà la Llei per a la protecció de la sang i l’honor alemanys. Consistia en la prohibició de tota unió entre alemanys i jueus, ja sigui per matrimoni o relació sexual.
Al mateix temps, es va aprovar una altra llei, la Llei de ciutadania del Reich, declarant que tots els jueus ja no eren ciutadans del seu propi país. Això significava que no tenien els drets civils bàsics.
El 30 de setembre, els metges de la raça ària només poden tractar pacients de la mateixa. També, els jueus van haver d’anar assenyalats a la seva roba amb l’estrella de David. El 15 de novembre els nens jueus van ser prohibits d’anar a les escoles normals.
La nit del 9 al 10 de novembre de 1938, les SS van organitzar “la Nit dels Vidres Trencats”. Més de 7.000 botigues i magatzems jueus van ser destrossats, aproximadament 1.574 sinagogues i cementiris jueus van ser cremats. Més de 30.000 jueus van ser detinguts i internats en els camps de concentració. Començava el compte enrere del què serà un dels genocidis més grans de la història.
L'home dels ulls tristos 