Solució final

 

Segueix incerta la data exacta en què els líders nazis van decidir dur a terme la “Solució Final“, el pla d’aniquilar els jueus. El genocidi dels jueus va ser la culminació d’una dècada de política nazi sota el govern de Hitler.

La persecució i segregació dels jueus va ser duta a terme en diverses etapes. Després de què el partit nazi arribés al poder, el racisme imposat per l’estat va donar-se en casos com la legislació antisemita, boicots, “arianització”, i els pogroms de Kristallnacht, que es dirigien a aïllar sistemàticament als jueus de la societat alemanya i forçar-los a sortir d’Alemanya .

Després de la invasió alemanya de Polònia en 1939 (l’inici de la Segona Guerra Mundial), la política antisemita es va desenvolupar en un detallat pla per concentrar i així aniquilar als jueus europeus. Els nazis van crear guetos al Govern General (un territori a Polònia central i oriental en la qual els alemanys van crear un govern alemany) i el Warthegau (una àrea de Polònia occidental annexionat a Alemanya). Els jueus polonesos i d’Europa occidental van ser deportats a aquests guetos.

Després de la invasió alemanya de la Unió Soviètica el 1941, Einsatzgruppen (equips mòbils de matança) van començar operacions de matança dirigides a comunitats senceres de jueus. Les SS, la guàrdia exclusiva de l’estat nazi, aviat van veure els mètodes dels equips mòbils – predominantment afusellaments o camions de gas – com ineficients i psicològicament difícils per als executants. El 31 de juliol de 1941, Hermann Goering va autoritzar a Reinhard Heydrich a preparar i executar “una solució completa del problema jueu”.

La tardor de 1941, Heinrich Himmler va encarregar a SS General Odilio Globocnik (el líder de les SS i la policia per al districte de Lublin) de l’aplicació d’un pla per matar sistemàticament als jueus del Govern General. “Aktion Reinhard” va ser el nom en clau donat a l’operació per Heydrich (que havia estat l’encarregat de la preparació de la “Solució Final” i que va ser assassinat per partisans txecs al maig de 1942). Tres camps d’extermini van ser creats a Polònia com a part de la Aktion Reinhard – Belzec, Sobibor, i Treblinka. En arribar als camps, els jueus eren enviats directament a les cambres de gas. L’assistent de Globocnik, SS Comandant Hermann Hoefle, estava encarregat d’organitzar les deportacions als camps de la Aktion Reinhard.

Els nazis també van matar a jueus a les cambres de gas en altres camps d’extermini a Polònia: Auschwitz-Birkenau (que era el camp més gran), Majdanek, i Chelmno. En Majdanek, grups de jueus considerats incapaços de treballar van ser gasejats. En Chelmno, els jueus van ser gasejats en camions. Els nazis sistemàticament van assassinar més de tres milions de jueus en els camps d’extermini.

En la seva totalitat, la “Solució Final” va exigir l’assassinat dels jueus d’Europa per mort en cambres de gas, afusellament, i altres mesures. Gairebé sis milions de jueus van morir – dos terços dels jueus que vivien a Europa el 1939.

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s