“el segell que porten tots els materials d’un camp de concentració alemany: K.L. REICH. Escrit en tinta damunt la roba, gravat en foc a la fusta… l’estigma infamant amb què hom la volgut marcar”
JOAQUIM AMAT-PINIELLA, K.L Reich (XVIII, pp. 338)
K.L. Reich va ser escrita a Andorra entre 1945 i 1946 tot i que no va poder ser publicada fins al 1963 per culpa de la censura franquista. Aquesta edició presenta el text íntegre fixat el 2001 per David Serrano, professor de Filologia Catalana de la UOC i director del CILEC (Centre d’Investigació de la Literatura Europea Concentracionària), juntament amb un acurat estudi preliminar i un ventall ampli de propostes didàctiques per treballar el llibre dintre i fora de l’aula. Una eina imprescindible per professors i estudiants que ofereix importants recursos didàctics per la preparació de classes, debats i exàmens.La novel·la analitza la peripècia vital i moral de l’Emili, un deportat republicà que sobreviu cinc anys en un camp de concentració fent dibuixos pornogràfics per als SS. Entre el Bildungsroman i la novel·la de la condició humana, K.L. Reich és una proposta rellevant al costat d’altres obres canòniques de Primo Levi, Jorge Semprún o Imre Kertész pel que fa a la reflexió, des del laïcisme, sobre les conseqüències de l’Holocaust. Joaquim Amat-Piniella (Manresa 1913-Barcelona 1974) és autor del poemari Les llunyanies (1940-1946), escrit íntegrament dintre del camp de Mauthausen (Àustria). Intel·lectual i polític durant la IIa República, quan publica el llibre de retrats Ombres al Calidoscopi (1993), és autor també de El Casino dels Senyors (1956), Roda de solitaris (1957), La pau a casa (1959) i La ribera deserta (1966), d’evident regust existencialista.
K.L. Reich (1946)
Col·lecció: El Balancí 412
Editorial: Edicions 62 / Club Editor
Isbn: 84-297-4898-9 / 978-84-7329-107
Segona edició: octubre del 2001
Enquadernació: Rústica amb solapes
Pàgines: 342
“Per què, doncs, en baixar del tren, després dels dos dies de viatge, apareixien uns alemanys nous, ben diferents dels coneguts? Per què aquells cops de culata, aquelles puntades de peu al cul, aquell baladrejar, aquelles precaucions? Tothom hauria baixat igualment del tren sense tantes presses, i potser la formació hauria estat més fàcil i tot amb els ànims menys esporuguits”.
JOAQUIM AMAT-PINIELLA, K.L Reich (I, pp. 27)
“… darrera de la boira pietosa, intuïa un secret temible … La formació no tenia fi, i el dia, pàl·lid com si no hagués dormit, no es decidia a ésser una mica més amable. A través de la boira cada vegada més espessa, es distingia la corrua negrosa i compacta dels presoners i les taques verd-grises dels sentinelles repartits amb meticulositats al llarg de la comitiva.”
“El camí havia estat llarg i fatigant, la comitiva interminable dels mil cinc-cents homes arribava finalment a la mateixa filferrada del recinte exterior. Pujant per una drecera rosta i relliscosa de gel. L’ascensió no havia escatimat dificultats a la gent carregada d’equipatges i de por. Els guardians no havien parat d’escridassar i fustigar durant tot el camí, la marxa havia estat viva, i alguns havien rebut de valent; no és estrany doncs, que a l’estrada del camp el cansament i l’angoixa es reflectissin en l’expressió, en el caminar i en el silenci de la multitud“
JOAQUIM AMAT-PINIELLA, K.L Reich (I, pp. 28/33)
“Un camp de concentració … Al peu d’aquell mur en construcció es veien, les petites siluetes negres dels treballadors, internats segurament, la missió dels quals era fer és sòlida llur pròpia presó … allò era molt més greu que la mateixa mort. Un camp era un refinament de crueltat.”
JOAQUIM AMAT-PINIELLA, K-L Reich (I, 34 / IV, pp. 72)
“És que eren realment homes? Vestits amb parracs ratllats de blau, amb un casquet també ratllat enfonsat per sobre de les orelles, llurs cares cremades pel vent de neu, morats de fred els llavis i la punta del nas, tremolant tot el cos arrupit, traslluïen per una magror cadavèrica tot un infinit de sofrences. Aquells cossos semblaven sacs de llenya, talment els ossos apuntaven a través de la pell i els draps que els vestien. Dels pantalons massa curts eixien uns turmells exageradament inflats i unes sabates amb sola de fusta, molt grans i balderes, sota les quals s’aferrava la neu fent insegura l’estabilitat d’aquelles pobres carcasses.”
JOAQUIM AMAT-PINIELLA, K.L Reich (I, pp. 35)
“Formats sobre la neu … El fred era molt viu … Encara nus, les dutxes semblaven la barberia d’un campament nudista. Un SS repapat en una butaca simulava passar la revisió mèdica i amb una sola ullada els donava tots per aptes … havien de fer cua per arribar a un tamboret; els nouvinguts s’hi asseien a fi que els pelessin el cap, després, bo i drets, els eren arrencats els pèls de les aixelles i del pit i, per últim s’hi enfilaven i els era despoblada la regió pubiana. Les finestres estaven totes closes i la fortor arribava a marejar… Ací el fàstic és un luxe!”
JOAQUIM AMAT-PINIELLA, K.L Reich (II, pp.43)
L'home dels ulls tristos 