Bibliografia

AMAT-PINIELLA JOAQUIM

K.L.Reich (1963) narra l’experiència de l’Emili en un camp de concentració nazi. A més de descriure els horrors de la vida concentracionària (la fortor permanent de cuir cremat que surt de les xemeneies del crematori, les cambres de gas, les injeccions de benzina, la fam, l’amuntegament, els treballs forçats), Joaquim Amat-Piniella també hi reflexiona sobre la capacitat de mantenir la dignitat i els valors ètics en un context d’anihilació total tant individual com col.lectiva.

És una obra precursora del realisme històric a Catalunya. Va guanyar el premi Fastenrath, el 1965.

Podeu consultar les diferents edicions de KL Reich

Portada de l’edició anglesa

(30.06.2014) Acaba de sortir  la traducció anglesa de ‘K.L. Reich’ de Joaquim Amat-Piniella, publicada per la Wilfrid Laurier University Press de Canadà. La responsable de l’edició és Marta Marín-Dòmine, que dirigeix el Center of Memory and Testimony Studies i que va signar el pròleg a l’última edició de Club Editor.

Roda de solitaris (1957) és una novel·la que narra la solitud de cinc personatges diferents amb la guerra com a escenari i motor de l’acció. Els protagonistes de la història s’enfronten, des de situacions diferents, a la impossibilitat de ser feliços en un món que els aclarara i els priva de ser amos del seu destí.

Les llunyanies. Poemes d’exili (1940-1946) (1999) és un recull de poemes, reflex de la voluntat i la necessitat de Joaquim Amat-Piniella d’expressar la melangia, l’horror i el dolor que van acompanyar-lo en el seu exili: a França, als camps de concentració i a Andorra. Inclou setanta-una peces, que van ser escrites a La Mosella (4), al Lager de Ternberg (25), al camp central de Mauthausen (9), a Redl Zipf (19), a Ebensee (2), a Würzburg (1), a París (2) a Sant Antonin (2), a Caussada (3), a Andorra la Vella (1) i a Sant Julià de Lòria (3).

La pau a casa (1959). Mantenir la pau, la convivència quotidiana, també pot convertir-se en una guerra. L’orgull, els anhels, les febleses, les conviccions de persones normals són el material d’Amat-Piniella per bastir aquesta novel·la.

La ribera deserta (1966).  Tres personatges sols i angoixats busquen una sortida a les seves vides marcades per la frustració.

El casino dels senyors (1956). El fantasma del conserge del casino on es trobaven els burgesos de la ciutat torna a l’edifici on va treballar durant tants anys per fer memòria. Els seus records es converteixen en un retaule irònic de les grandeses i misèries de la Manresa que va conèixer Amat-Piniella durant la seva joventut.

HOLOCAUST I FILOSOFIA

AAVV, Vigencia y seguridad de Auschwitz: Un acontecimiento histórico que nos da que pensar. Revista Anthropos, nº 203,Barcelona, 2004.

És un recull d’escrits sobre la importància d’Auschwitz per al pensament actual. També inclou l’anàlisi de diverses obres així com de diversos autores com kertész i Levinas en relació a Auschwitz.

Clendinnen, Inga, Reading The Holocaust. Cambridge University Press, Cambridge, UK.

És un intent de fer comprensible allò incomprensible al endinsar-se en les històries i memòries, imatges i poemes de víctimes i botxins. Els capítols tracten diversos temes, com per exemple el de les formes de resistència, la zona grisa, els SS als Lagers, etc. No es pretén donar una explicació definitiva, sinó deixar parlar als protagonistes mateixos per donar-nos una imatge dels principals elements configuratius de l’Holocaust.

Eaglestone, Robert and Langford, Barry (editors), Teaching Holocaust Literature and Film, Palgrave Macmillan, Hampshire, New York, 2008.

En aquest llibre diversos docents reflexionen i aporten les seves experiències sobre l’ensenyament de l’Holocaust. Tot i que està pensat per a l’àmbit universitari, moltes coses poden ser aplicades a l’ensenyament secundari.

Forges, J.-François, Educar contra Auschwitz, ed. Anthropos, Barcelona, 2006.

Aquest professor francès aplica de manera directa a quests plantejaments en relació amb l’educació en l’ ensenyament secundari. Pretén explicar què cal ensenyar i com cal ensenyar-ho. Es centra de manera especial en autors com Primo Levi i en materials com 15 la pel·lícula Shoah. En el pròleg, Ferran Gallego, professor de Història del feixisme a la Universitat Autònoma de Barcelona, posa en relació directa aquest tema amb el present auge de revisionisme històric en l‘estat espanyol que porta a una manipulació de la memòria.

Grup Eleuterio Quintanilla: Pensad que esto ha sucedido. Guía de recursos para el estudio del Holocausto, Tercera Prensa, San Sebastián, 2007.

Aquest grup de treball sobre el tema de l’Holocaust a l’ensenyament secundari ha editat un llibre on estudia la percepció que els alumnes tenen sobre aquest tema, així com també es presenta tota una sèrie de materials adients pel tractament del tema a l’ensenyament secundari.

Mate, Reyes, Luces en la ciudad democrática. Guía del buen ciudadano, ed. Pearson Alhambra, Madrid, 2007.

En aquest llibre, Reyes Mate posa a l’abast de docents i interessats en el tema, algunes de les línies principals del que constitueixen els temes i conceptes que han d’aparèixer en tota obra dedicada a l’ensenyament dels valors de la ciutadania. Són tractats conceptes com els de tolerància, responsabilitat o la pau.

Mate, R., Memoria de Auschwitz. Memoria moral y política, Trotta, Madrid, 2003.

Partint del concepte de cultura anamnètica, la seva tesis principal és que la cultura i el moment actual d’ Occident necessiten de no oblidar ni deixar de preguntar-nos el per què, ni deixar d’ensenyar-ho. En aquesta obra en concret, l’autor fa un recorregut per la filosofia occidental, especialment la del segle XX, tenint com a tema vehiculant el desafiament que Auschwitz planteja al pensament i tenint com a eixos centrals el problema de la memòria, les víctimes i el testimoni.

Mate, Reyes (ed.), La filosofía después del Holocausto, Riopiedras, Barcelona, 2002.

Aquesta colecció d’articles, per diversos especialistes, es centra en la repercussió d’Auschwitz en diversos àmbits com la filosofia, la teologia o la política. També aborda temes com el dels totalitarismes i el de la responsabilitat humana davant d’aquests fenòmens.

Mate, R., Por los campos de exterminio, Anthropos, Barcelona, 2003.

En aquesta obra, l’autor explica les seves impressions i reflexions al viatjar per Polònia i veure els llocs del horror. També acompanya aquest escrit alguns altres sobre la importància d’Auschwitz, així com diversos escrits recollits per aquesta ocasió, i ja publicats anteriorment en diaris, i una  consideració sobre autors com Rozensweig, Benjamin i Kafka com avisadors del que foc que venia.

Mèlich, J.C., La lección de Auschwitz, Herder, Barcelona, 2004. / La lliçó d’Auschwitz, Publicacions de l’Abadia de Montserrat, 2001.

A La lección de Auschwitz es planteja la necessitat d ‘una educació que tingui presents els fets històrics com els d‘Auschwitz, no sols com a fets històrics, sinó tenint present la seva relació directa amb la nostra cultura i educació.

Mèlich, J.C., La ausencia del testimonio: ética y pedagogía en los relatos del Holocausto, ed.  Anthropos, Barcelona, 2001.

Joan-Carles Mèlich ens introdueix a la importància del testimoni i la primacia de la memòria, del relat, per sobre de la història com a manera d’accedir a l’experiència dels qui han sofert  precisament aquella.

Planas, Rosa, Literatura i Holocaust: aproximació a una escriptura de crisi. Lleonrad Muntaner editor, Palma (Mallorca), 2006.

És aquesta una obra que intenta oferir una panoràmica dels principals escriptors que han reflectit els horrors del Lager en la literatura, com Primo Levi, Imré Kertész, Jorge Semprún i molts altres. Rosa Planas ens introdueix a la seva obra, però també ens fa una breu aproximació a les seves dades biogràfiques.

Sala Rose, Rosa, Diccionario crítico de mitos y símbolos del nazismo, ed. El Acantilado, o en edició catalana a  Quaderns Crema, Barcelona, 2003.

És aquesta una obra molt útil per consultar com a diccionari de molts dels principals aspectes del nazisme, des de escriptors, polítics i personatges en general a conceptes i símbols que configuraren tot l’espectre de l’imaginari nazi.

Traverso, Enzo, La historia desgarrada: ensayo sobre Auschwitz y los intelectuales, ed. Herder, Barcelona, 2001.

L’ autor ens presenta la història del pensament sobre Auschwitz, tot i que no recull les aportacions més recents com les de Agamben . Però és una bona introducció a autors com Arendt, Anders, Adorno, Levi, etc. A més, tracta el tan debatut tema de la relació entre l’Holocaust i la modernitat.

Traverso, Enzo, Los judíos y Alemania: Ensayos sobre la simbiosis “judío-alemana”, ed.  Pre-Textos, Valencia, 2005.

És aquesta una bona lectura per introduir-se en els difícils aspectes de la dialèctica de les  relacions entre alemanys i jueus abans de l’esclat del nazisme i de la posada en marxa de les polítiques racistes i d’extermini. S’aborden autors menys tractats com el novel·lista Joseph Roth. I, el més interessant, es tracta la categorització dels jueus des del punt de vista alemany, però també des de la pròpia percepció jueva, donant lloc a figures com la del pària o a fets com el de l’odi jueu vers sí mateix en el context dels intents d’assimilació.

.