Visita al Refugi antiaeri de la Renaixença

Visita al Monument de Joaquim Amat-Piniella, al Passeig Pere III. Parlament d’Enric Garriga President de l’Amical de Mauthausen. Cant Col·lectiu del Deportats.

La premse es fa ressò del I Premi Montserrat Roig, instaurat per l’Amical de Mauthausen

Regió7 08.05.2016

salvadorredo20160504192632

Un estudiant manresà treu a la llum les cartes de Joan Poch

En el Marc de l’Espai Memòries, del Museu Comarcal de Manresa, Pol Torres Vila, estudiant del INS Pius Font i Quer, va rebre el I Premi Montserrat Roig. L’acte fou presidit per la regidora de Cultura, de l’Ajuntament de Manresa, Sra Anna Crespo i el President de l’Amical de Mauthausen i altres camps, Sr. Enric Garriga. També l’acompanyaren el Sr Francesc Vila, director del Museu; el Sr. Juli Pérez, director de l’institut; així com el tutor del treball de Recerca, el professor de filosofia Xavier Valls.

Parlament d’agraïment d’en Pol Torres Vila, en rebre I Premi Montserrat Roig

Abans de començar m’agradaria agrair a l’Amical de Mauthausen i altres camps que hagin triat el meu treball com a guanyador del I Premi Montserrat Roig.

Coincidint amb el 25é aniversari de la mort de l’escriptora i enllaçant amb el treball amb el qual m’han premiat: La Montserrat Roig, en la seva magna obra “Els catalans als camps nazis”, a través del testimoni d’un deportat català, en Miquel Serra, explica que una de les fotografies més famoses de Francesc Boix, on apareix un home dret totalment desfigurat en un dels murs interiors del camp és el català Joan Poch, que havia entrat en una de les cuines dels SS i havia robat un pessic de sal quan va ser enxampat i estomacat pels SS els quals van considerar que mereixia un retrat. En Joan Poch és l’home sobre el qual en el meu treball he investigat la seva vida i els seus passos des del naixement, la guerra civil, l’exili, l’internament a camps de concentració francesos i finalment la mort al subcamp d’Steyr (Mauthausen) el Juliol de 1942.

Aquesta investigació va començar a ran de la troballa d’unes cartes que en Joan va enviar mentre era en un camp de presoners (anomenats Stalag) a Alemanya, mesos abans de ser finalment deportat al camp de Mauthausen. Aquestes excepcionals cartes van despertar el meu interès i em vaig posar a investigar a diversos arxius locals estatals i europeus per poder arribar a saber més sobre en Joan… Desprès d’un any d’investigació aquest és el resultat! Em sento molt satisfet de la feina feta.

S’ha de dir que el premi pròpiament dit no l’he guanyat pel treball de recerca en si sinó que el que vaig fer va ser escriure una carta al Joan parlant al passat des del futur tot i que aquesta carta s’ha d’emmarcar dins el context del Treball de Recerca de batxillerat “Quan el nom passa a ser un número”.

M’agradaria fer alguns agraïments:

En primer lloc, a l’Enriqueta, per que sense la seva incansable ajuda no hauria estat possible aquest treball. Per deixar-me veure les cartes del seu avi, que té guardades com un tresor. Per deixar de banda altres temes per que jo anés a casa seva a treballar i perquè d’amigues com ella no se’n troben cada dia.

També vull donar les gràcies als meus pares. Per ajudar-me quan em quedava encallat, quan ja no sabia què més escriure, quan les idees s’acabaven… Sense la seva ajuda no hauria estat possible aquest resultat!

Em vull recordar d’en Xavier, el tutor del treball, per la passió que hi posa, per tantes hores compartides i, perquè com li dic sovint: ha esdevingut més un amic que un professor.

I finalment i no menys important a l’Amical de Mauthausen i altres camps per la gran quantitat d’informació i pel suport i per l’ajuda que m’han donat al llarg de la realització del treball.

Ja per acabar m’agradaria, si m’ho permeteu, dir-li una cosa al Joan: “Joan, aquest premi no és per a mi, aquest premi és per a tu! I et prometo que sempre et portaré al cor i que lluitaré per persones que com tu van lluitar i que encara avui en dia lluiten per aconseguir la llibertat i la dignitat humana!”

Moltes Gràcies!