per sempre no és pas lluny
per sempre és ara.
el que és lluny és tornar
Francesc Garriga (1932-2015)
L’alumnat de batxillerat, de l’Institut Pere Fontdevila, de Gironella, aquest dijous -5 de desembre, 2019- plujós i rúfol, hem recorregut els camins de l’Exili Republicà 1939: de la Platja d’Argelers, a la ruta Machado a Colliure i la Maternitat d’Elna.
Com deia l’Eilzabeth Eidenbenz, “sempre hi haurà necessitats, perquè vindran altres guerres”. Per desgràcia és així! Hem anat més enllà d’Elna, perquè en el nostre present, amb 75 conflictes armats en marxa, massa persones venen d’un SILENCI, senten el DESARRELAMENT, l’ENYORANÇA i la NOSTÀLGIA, clamen a crits DIGNITAT, RESPONSABILITAT, SOLIDARITAT, COOPERACIÓ, FRATERNITAT I PAU … encara són tant necessaris, per viure humanament! / Projecte Educatiu Camps: Camins de Pau
“Tornen els murs. Barreres físiques, geogràfiques i de drets, que condemnen els migrants a quedar atrapats en camps de vergonya a les illes gregues o a morir ofegats dins un camió en sòl britànic. Hem creat una Europa de línies divisòries internes que sacralitza unes fronteres i en fortifica unes altres.” Els nous murs / Carme Colomina / ara, 03.11.2019
Construir murs, un negoci en alça a Europa
Els murs d’Europa són d’acer, de tecnologia i de por
El Camp d’Argelers
“La platja /…/ s’havia convertit en un immens formiguer de refugiats que seien o jeien acampats damunt la sorra. Llevat de sorra, no hi havia res més. Ni tan sols aigua per beure, ni la figura d’un arbre, d’una planta, d’uns joncs, ni un sol pal de telèfon. Cel, mar, sorra, una sorra granelluda com el sauló, i la plaga de refugiats que progressava tot al llarg de la platja, i que deien que aviat s’estendria des de el cap de Biarra fins a Argelers.” Els Vençuts, Xavier Benguerel. (p.162)
Els Vençuts – lectura amb sel·lecció de textos
Galeria d’imatges/ Platja d’Argelers / 05.12.2019
M’han obligat a sentir l’enyorament
Avui 8 de febrer de 1939, he passat la pel Coll d’Ares.
Encara sóc al cim del Coll. En compliment de certes obligacions
(imposades voluntàriament) he trepitjat en el decurs del dia
la ratlla invisible on comença l’expatriació. Res no hi indica.
Ni la terra ni el cel, que són iguals. Però és cert.
I ple de conseqüències.
Escric sobre el passat del meu petit país i de la seva gent
perquè pateixo el mal de l’enyor.
Tot exili és trist i dolorós, té gust de cendra.
M’han obligat a sentir enyorament. El català exiliat no perd mai
l’esperança de tornar a Catalunya. Però de tota manera,
és una mutilació, t’han amputat la terra.
Com a mutilats de l’ànima, mutilats del temps que havia estat
injustament arrabassat per la injustícia i la violència. Del temps i la resta.
Perquè sabíem que, tot i recuperant la pàtria, no nosaltres seríem
el que érem quan vam haver d’abandonar-la,
ni la retrobaríem tal com era quan vam haver de deixar-la.
Dolça Catalunya, pàtria del meu cor,
quan de tu s’allunya d’enyorança es mor.
La guerra: els joves cap al front, la mort.
La guerra ho consumia tot,
i aquell soldat escrivia:
“No podia resistir-ho, tenia un dolor al pit,
una llosa m’oprimia, volia plorar…
Vaig resar per aquell home que havia matat,
lo seu rostre desfet mai no oblidaré”…
També els anys se’ls ha endut l’aigua
i ens han deixat només el riu per fer-nos companyia.
Antonio Machado a l’exili de Colliure
Galeria d’imatges / Colliure / 05.12.2019
I
Era un niño que soñaba
un caballo de cartón.
Abrió los ojos el niño
y el caballito no vio.
Con un caballito blanco
el niño volvió a soñar;
y por la crin lo cogía…
¡Ahora no te escaparás!
Apenas lo hubo cogido,
el niño se despertó.
Tenía el puño cerrado.
¡El caballito voló!
Quedóse el niño muy serio
pensando que no es verdad
un caballito soñado.
Y ya no volvió a soñar.
Pero el niño se hizo mozo
y el mozo tuvo un amor,
y a su amada le decía:
¿Tú eres de verdad o no?
Cuando el mozo se hizo viejo
pensaba: Todo es soñar,
el caballito soñado
y el caballo de verdad.
Y cuando vino la muerte,
el viejo a su corazón
preguntaba: ¿Tú eres sueño?
¡Quién sabe si despertó!
Del Camp d’Argelers a la Maternitat Suïssa d’Elna
Galeria d’imatges / Maternitat Suïssa d’Elna / 05.12.2019
Vaig Nàixer Aquí, Montse Castellà / Lletra i Àudio
Cançó per Elna, Juanjo Bosk / Lletra i Àudio
Elisabeth Eidenbenz (1913-2011)
Alumnat de l’Ins Pere Fontdevila, escoltant l’Elisabeth a l’auditori de la Maternitat d’Elna, 05.12.2019
“… era jove, tenia ideals i em menjava el món.” (p.54) “…jo volia treballar amb i per la gent.” (77)
“… havíem restat fidels al nostre catecisme: ajudar sense esperar res a canvi,” (p.57)
“Els símbols marquen una identitat però s’ha de vigilar que no siguin excloents, sinó que serveixin de pont per d’altres cultures.” (p.32)
“… aquesta és l’única sortida de la humanitat si vol sobreviure, ha de passar de la guerra a la pau /…/ com més donaràs, més rebràs.” (p.35)
“Sovint la felicitat rau en la inexistència de béns materials /…/ No sabem valorar les coses immaterials que són les que t’ensenyen el significat de la paraula llibertat.” (p.38)
“Els homes habitualment es resignaven /…/ Les dones, en canvi, de seguida s’organitzaven /…/ Elles també havien perdut la guerra, també eren a l’exili, però es recuperaven abans de la tragèdia, miraven endavant. /… / … valoro més la persona que el gènere /…/ Les dones del meu temps donaven importància a l’esforç col·lectiu, sistemàtic i imaginatiu per crear espais per a la convivència dins l’univers de la pau, homes i dones junts.” (p.75)
“Hi ha moments a la vida en què no valen les mitges tintes, i t’aixeques d’una revolada i et mana el cor, el sentiment, i fas el contrari del que et diu el cap. (p.86)
“Sí, tots aquells que callaren també són còmplices. El silenci sobre l’extermini és un pecat de la humanitat /…/ A Ribesaltes i també ha Espanya vaig veure extermini …” (p.87)
“… el mal, igual que el bé, existeix dins del gènere humà.” (p.109) ” En les guerres tot està justificat /…/ i més en les modernes, on tant sols han de prémer un botó del seu avió per llançar bombes. És més fàcil matar així … /…/ arribes a la conclusió que les guerres només les guanya qui té més material bèl·lic i no qui té la raó.” (p.110)
“… la pau mai a interessat als governants.” (p.113)
“Si només et limites a fer sense pensar, arriba un moment que no saps perquè fas les coses.” /…/ Només si arribes a meditar pots alliberar el teu egoisme.” (p.126 i 127)
“… el més important per mi sempre ha estat comprometre’m per les causes socials /../ li vull fer entendre que el silenci és un valor fonamental en l’ésser humà. Els silencis parlen tant o més que les paraules. /…/ Només m’interessa el més espiritual de les persones, l’ànima … El més valuós està dins nostre, i com més dones, més reps.” (p.140)
“… estem més o menys on estàvem si fem un balanç de la humanitat. /…/ Ens vam tornar lluitadors en favor de la justícia i la pau. Per molts érem l’esperança d’un món millor … Però l’hem millorat? Sincerament, crec que no gaire.” (p.140 – 141)
“Malgrat tot, ja em donaria per satisfeta si només pogués transmetre un valor, el més essencil, que és entendre el mot <<solidaritat>>. La solidaritat és l’única cosa que serveix per combatre l’egoisme nascut de la lluita per la sobreviiure.” (p.141)
Més enllà da la Maternitat Elna/ Elizabeth Eidenbenz
Artista: Laura Romera / alumna del batxillerat artístic de l’Ins. Pere Fontdevila
L'home dels ulls tristos 